ompositor nordamericà 28 que va influir notablement a la vanguarda del seu temps, tant pel que es refereix a la música com en la dansa. Neix el 5 de setembre de 1912 a Los Angeles i estudia amb els compositors nordamericans Henry Cowell i Adolph Weiss, així com amb el compositor d’origen austríac Arnold Schönberg.

- Compositor nordamericà que va influir notablement a la vanguarda del seu temps, tant pel que es refereix a la música com en la dansa. Neix el 5 de setembre de 1912 a Los Angeles i estudia amb els compositors nordamericans Henry Cowell i Adolph Weiss, així com amb el compositor d’origen austríac Arnold Schönberg.

- Ja a la dècada dels anys 30 va començar els seus primer treballs demostrant talent per a ritmes impossibles i invencions com el seu sistema de vit-i-cinc tons. Va usar distorsions per als seus instruments arribant a declarar a mode de visionari:

“Crec que l’ús de sorolls en la composició musical anirà en augment fins que arribem a una música produïda mitjançant instruments elèctrics, que posarà a la disposició de la música qualsevol so i tots els sons que l’oïda pugui percebre. S’exploren els mitjns fotoelèctrics, el film i diversos mecanismes per a la producció de música.”

- Durant els últims anys de la dècada dels 30, Cage va inventar el “piano preparat”, el qual portava insertat dins l’encordat un conjunt de claus i trossos de goma i fusta que dotaven a l’instrument d’una varietat de noves possibilitats sonores. La composició més innovadora d’entre les que va compasar per aquest tipus de piano es una suite que dura 69 minuts anomenada Sonatas and Interludes (1946-1948)

Conceptes clau:

- Científic implicat en diferents recerques, com la de la bomba atòmica

- Crea l’analitzador diferencial: el primer computador analògic condemnat a la obsolència degut a l’aparició de la computadora digital. Permitia la resolució d’equacions de fins a 18 variables i també servia per a càlculs balístics, entre d’altres.

- Article visionari: “Com podriem pensar”

OBRES MUSICALS MÉS INTERESSANTS:

- Amores (1943): Peça representativa de piano preparat, on detereminats objectes col.locats entre les cordes modifiquen els sons d’aquest.

- Music of Changes (1951): Peça per a piano on les combinacions de tons apareixen en seqüències detereminades per agents aleatoris.

- 4’33’’ (1952): el famós pianista David Tudor estava sentat al piano senes tocar-lo ralment durant cap moment dels 4 minuts i 33 segons que durava. Aquesta obra és la més cabdal que fa referència al terme “música no-intencional” que usava Cage per a referir-se a algunes obres concretes. En aquesta obra difumina les fronteres entre música, so i fenomens no musicals.

- Theatre Piece (1960): Músics, ballarins i moms actuen a l’atzar segons determinades funcions preseleccionades.

LLIBRES :

- Silence (1961)

- Empty Words (1979)

- X (1983)

ANÀLISI DE 4’33’’

Cage va ser des del principi de la seva carrera musical un revolucionari de l’estructura com, de la forma composicional (processos aleatoris de notació gràfics,…), dels elements tímbrics d’aquesta (inclus del soroll incidental, no incidental, ús d’elements extramusicals i mitjans electrònics,…), però on realment és interessant la seva aportació és al canvi de l’estètica musical al concebre el silenci com a apart fonamental i única generadora de tota creació musical.

L’any 1951 Cage va visitar la càmera acústica de la Universitat de Harvard amb la finalitat d’obtenir una perspectiva del silenci total, però a l’arribar se n’adonà que en aquella càmera percibia dos sons, un d’alt i un de baix, el primer corresponia al seu sistema nerviós i el segon als batecs del seu cor i la sang corrent per les seves venes. Això canvià per complet el seu concepte del silenci, doncs no hi habia manera realment d’experimentar el silenci mentre s’estigués viu. El so és una constant, és una manifestació del torrent vital, a mode que, en paraules de Cage: “El significat esencial del silenci és la pèrdua de l’atenció”. El silenci no és un problema acústic. Això constitueix un gir radical, un canvi fonamental de concepció. El silenci és solament l’abandó de la intenció d’escoltar. Cage va dedicar la seva música a aquest gir, a aquest canvi, a l’exploració de la no-intenció.

Els sons ambientals, els sons naturals de l’entorn en que s’interpreta la peça de la no-intenció, una espècie d’espai per a reflexionar primer, sobre el fet que el silenci és només la pèrdua d’atenció vers un event ara concentrant-se en la pèrdua d’atenció i d’aquesta manera essent posible el sorgiment del nou so, el que es trobava en aquest lloc des d’abans. 4’33’’ és una peça que permet escoltar, a través del silenci, el so que es trobava abans a la sala on fou enregistrada la peça, pera poder trobar la verdadera naturalesa del so enel present.

Aquest apropament de Cage cap a aquesta tècnica no correspon a un pur afer experimental, sinó que basa les seves arrels en tòpics fonamentals com el sentit i el propòsit de la música, la seva inmemorial sacralitat, els seus balls terapèutics i espirituals, així com la capacitat de serenar la ment per a fer-la susceptible a les ressonàncies espirituals i a la comunicació amb la divinitat.

 

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.