2.1 - El gènere documental: qüestions preliminars

2.2 - Aproximació històrica

2.3 - Propostes de tipologies del documental

• 2.3.1 - Erik Barnouw i els modes històrics
• 2.3.2 - Michael Renov i els modes de desig.
• 2.3.3 - Bill Nichols i els modes de representació
• 2.3.4 - Peter I. Crawford i els modes basats en l’antropologia visual
• 2.3.5 - Elisenda Ardèvol i els modes elaborats a partir de moviments històrics documentals i la combinació d’elements de filmació, models de col.laboració i muntatge.
• 2.3.6 - Quadre comparatiu
• 2.3.7 - Acotacions critiques

2.4 - Algunes consideracions prèvies sobre les modalitats segons Bill Nichols

• 2.4.1 - La modalitat expositiva
• 2.4.2 - La modalitat reflexiva
• 2.4.3 - La modalitat poètica
• 2.4.4 - La modalitat participativa (interactiva)
• 2.4.5 - La modalitat observacional
• 2.4.6 - La modalitat performativa
• 2.4.7 - Quadre resum de les diferents modalitats (característiques i exemples)
• 2.4.8 - Característiques i deficiències de les modalitats segons el mateix Nichols (2001)
• 2.4.9 – Quadre comparatiu referent a les equivalències entre les diferents classificacions del gènere documental

2.5 - Aproximació teòrica de la definició de documental

2.6 - Cap a una definició de documental

2.7 - Ficció o no ficció?

2.8 - Documental i ficció

2.9 - Documental i no ficció

2.10 - El naixement del gènere a França i als Estats Units. Louis Lumiere i el cinematògraf (Història del gènere. Fundació de les pel.lícules de no ficció i inicis del gènere documental. Finals del segle XIX i principis del segle XX)

2.11 - L’època de les expedicions socioetnogràfiques. La finalitat antropològica en el cinema documental. Robert Flaherty i el primer documental de la història.

2.12 - El moviment documental britànic i la figura de John Grierson. La finalitat social en el cinema documental. Riefenstahl i el documental propagandístic nazi. El gènere a d’altres països.

2.13 - Les notícies documentades durant els primers anys del segle XX a Rússia. La finalitat ideològica en el cinema documental. Dziga Vertov s’avança al seu temps a partir de la innovació estilística i el muntatge.

2.14 - Les avantguardes dels anys 20 i 30 plasmades en el documental. La finalitat estètica en el cinema documental. Ruttman, Vigo, Ivens i les simfonies de les grans ciutats

2.15 - Pel.lícules properes a l’art i al neorealisme. La finalitat artística i poética del llenguatge documental. Les aportacions d’Arne Sucksdorf i Bert Haanstra.

2.16 - La finalitat patriòtica i exaltadora en el cinema documental. Humphrey jennings, director de guerra.

2.17 - L’època de postguerra per al documental. La finalitat probatòria i acusatòria del cinema documental.

2.18 - L’accés als arxius històrics i la reconstrucció de la memòria: la crònica històrica posterior a la segona guerra mundial. La finalitat hstòrica en el cinema documental. Jean Rouch.

2.19 - El patrocini de les empreses industrials i comercials privades. La finalitat promotora en el cinema documental. La companyia shell i el macartisme

2.20 - El moviment del Free Cinema a la Gran Bretanya i el cinema directe nordamericà. La finalitat observadora del cinema documental. Robert Drew, Richard Leacock i Fred Wiseman

2.21 - El moviment del Cinema Vérité a França. La finalitat sociològica en el cinema documental. Jean Rouch, Edgar Morin i Mario Ruspoli

2.22 - Documentals político-militants de resistència. La finalitat reivindicadora en el cinema documental. John Alpert i la producció videogràfica

2.23 - Tradicionalisme i experimentació: el documental contemporani i les noves tendències

2.24 - Biografies de directors de la història del gènere documental