artint de les classificacions de Crawford i Nichols, Elisenda Ardèvol (1995 i 1996) planteja un model propi de models de representació basat en els moviments històrics documentals i la combinació d’elements de filmació, models de col.laboració i muntatge. Ardèvol proposa respectar el nom dels moviments originals (Observational Cinema, Cinéma Vérité, Direct Cinema, Reflexive Cinema i Participatory Cinema) argumentant que aquests s’han definit clarament i han comptat amb els seus propis instigadors i detractors. A aquestes categories hi suma les de Cinema Explicatiu i Cinema Evocatiu- Desconstruccionista.
En suma, Ardèvol proposa un model de classificació que comptaria amb set modalitats:

1. Observational Cinema
2. Cinéma Vérité
3. Direct Cinema
4. Reflexive Cinema
5. Participatory Cinema
6. Cinema Explicatiu
7. Cinema Evocatiu- Desconstruccionista

Quadre 2. Esquema classificació d’Elisenda Ardèvol (modes elaborats a partir de moviments històrics documentals i

la combinació d’elements de filmació, models de col.laboració i muntatge.)

 

 

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.