ouglas Engelbart 43 va néixer l’any 1925 a Portland, Oregon, i va creixer en una petita granja prop de Portland durant els anys de la Gran Depressió, on ajudava a donar menjar a les gallines, ordenyava vaques i cuidava del jardí. Des de molt petit va tenir clara quina era la seva vocació professional. L’any 1942 va acabar l’institut i se’n va anar a Oregon on començà a estudiar Ingenieria Elèctrica a la Universitat Estatal de Corvallis. Va aconseguir el títol de grau en ingenieria elèctrica  a la Universitat d’Oregon, a la Universitat de Berkeley i un doctorat l’any 1955 també a Berkeley.

- Va néixer l’any 1925 a Portland, Oregon, i va creixer en una petita granja prop de Portland durant els anys de la Gran Depressió, on ajudava a donar menjar a les gallines, ordenyava vaques i cuidava del jardí. Des de molt petit va tenir clara quina era la seva vocació professional. L’any 1942 va acabar l’institut i se’n va anar a Oregon on començà a estudiar Ingenieria Elèctrica a la Universitat Estatal de Corvallis. Va aconseguir el títol de grau en ingenieria elèctricaa la Universitat d’Oregon, a la Universitat de Berkeley i un doctorat l’any 1955 també a Berkeley.

- Quan va acabar la segona guerra mundial, Engelbart va renunciar al seu treball com a ingenier i se’n va anar a estudiar a Berkeley. Allà va treballar en la versió prèvia d’Internet, la xarxa militar ARPANET, sent-ne una figura clau al dissenyar el primer sistema en línea, On Line System (NLS), a l’Stanford Research Institue. Va ser durant aquesta època quan va començar a pensar sobre la complexitat del món i com els humans podiem solucionar aquest repte de comprensió i maneig dins una societat que no parava d’evolucionar.

- En aquest punt crea la visió exposada en “Theory of Augmentation” o Teoria de l’Augment que es resumeix en la idea clau que a l’hora d’ajudar l’increment de l’intel.lecte humà s’ha de permetre a les màquines dissenyar la part mecànica dels pensaments o idees. L’any 1950 va suposar un abans i un después a la seva carrera. L’any 1951 va deixar per complet tot el que estava fent fins aleshores i es va centrar de ple en el món dels ordinadors. Juntament amb l’equip de l’Augmentation Research Center va desenvolupar finestres múltiples (origen dels diferents sistemes operatius actuals), software multiusuari i la interfície gràfica de l’usuari. Un dels invents més importants atribuibles al seu geni fou la invenció del ratolí.

- Durant l’estiu de 1967 es va anunciar que tots els laboratoris d’investigació informàtica promoguts per ARPA, l’agència estatal, podrien ser connectats per a promoure l’intercanvi d’informació i fonts. Engelbart va veure ARPANET com un vehicle excel.lent per a extendre el sistema NLS a una col.laboració amplia, extensa. Va proposar un Network Information Center (NIC) que ell amteix construí i dirigí fins l’any 1977. Així, degut a la seva activa col.laboració amb el projecte de la comunitat Arpanet, el seu laboratori, l’Stanford Research Institue, va ser un dels nodes (Los Angeles –UCLA, Santa Bàrbara, UTAH i Stanford) d’aquesta xarxa pionera que interconectava algunes universtats i centres d’investgació d’Estats Units i que es coneix com la precursora d’Internet.

- El primer ratolí, construït per Engelbart a partir d’un bloc de fusta, tenia un botó (un pulsador fet amb una moneda de cinc centaus) en el cantó dret de l’artiulgi. Engelbart era esquerrà. Aquest dispositiu, va ser concebut inicialment com un indicador de la posició x-y a la pantalla de l’ordinador per a facilitar el moviment de l’usuari, un intermediador entre la màquina i l’home sense necessitat de comunicar el PC a través d’instruccions i ordres sobre el que havia d’executar. S’inspirà en les idees de Vannevar Bush i el seu article “As we may think”, qui, ja l’any 1945, somiava en navegar entre hipertextos mitjançant la seva màquina MEMEX.

- La presentació oficial del ratolí es va realitzar el 9 de desembre de l’any 1968, al Civic Auditórium de San Francisco davant d’una inmensa expectació i un públic assistent de més de dues mil persones. Engelbart habia preparat una impressionant presentació mutimèdia que va durar uns 90 minuts, on presentà altres innovacions com el sistema d’hipertext o la videoconferència. Durant la presentació, Engelbart va usar el ratolí per a manipular textos i imatges en una pantalla gigantesca. Va reorganitzar una llista de compra, utilitzant diferents carpetes, es va comunicar amb els seus col.legues del SRI de Menlo Park que es trobaven a 35 milles i va posar les fotos a la pantalla. L’ovació va ser total.

- L’any 1984, el ratolí d’Engelbart va passar a ser incorporat de sèrie als Macintosh d’Apple, però no seria fins als anys 90 quan penetraria de forma extesa en les llars com un element més de l’ordinador. Així, després del teclat, s’ha convertit en el segon perifèric més imporant en un ordinador.

- En suma, podem establir que la visió d’Engelbart recollia coneixements en quatre camps principals: la creació d’artefactes (el que avui anomenariem hardware), el llenguatge de l’home, la metodologia i l’entrenament. Aquestes àrees formen part de la seva dimensió cognitiva de la tecnologia. Entre altres innovacions importants d’Engelbart cal citar, en forma d’enumeració:

Primer sistema digital de producció col.lectiva (o groupware) basat en la idea de l’hipertext (Theodor Nelson va usar el terme hipertext l’any 1965 al que va definir com a escriptura no-seqüencial)

Sistema d’obertura de finestres, que avui en dia és la base dels diferents sistemes operatius com Windows Vista, que opta cada cop més cap a finestres escalables, model que Apple ja fa anys que utilitza, des dels seus origens.

Sistemes d’ajuda integrats en el sistema operatiu, també anomenats help-on-line, i que cada vegada són més particulars en funció del programa i les tasques que realitzem i que complementen o substitueixen els manuals escrits.

Procesador de textos, com és el cas de Word o els nous processadors que es troben a la xarxa en una de les possibles aplicacions de la Web 2.0.

Sistema avançat de correu electrònic.

Conceptes clau:

- Invenció del ratolí

- Primers sistemes digitals de producció col.lectiva basats en la idea de l’hipertext

- Sistema de finestres

- Sistemes d’ajuda integrats a la interfície

- Processador de textos

- Sistema avançat de correu electrònic

OBRES

- “A Conceptual framework for the augmentation of Man’s Intellect” (Douglas Engelbart, 1963)

 

CONCEPTE D HIPERTEXT

L’hipertext és un sistema d’organització de la informació basat en la possibilitat de moure’s per dins d’un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.

El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet.

En computació, hipertext és un paradigma en la interfície de l'usuari, que té com a finalitat presentar documents que puguin, segons la definició de Ted Nelson, "bifurcar-se o executar-se quan siga sol·licitat" (branch or perform on request). La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa de computador mostri el document enllaçat en un curt període de temps. Una altra forma d'hipertext és el strechtext, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que allò que s'ha escrit pugui moure's de dalt cap a baix a la pantalla. El segon indicador indueïx al text a que canviï de grandària per graus.

A partir de la definició original de Ted Nelson han sorgit altres propostes com el document digital, que es pot llegir de manera no seqüèncial o multiseqüencial.

Un hipertext consta dels elements següents: nodes o seccions, enllaços o hipervincles i ancoratges. Els nodes són les parts de l'hipertext que contenen informació accessible per a l'usuari. Els enllaços són les unions o vincles que s'establixen entre nodes i faciliten la lectura seqüencial o no seqüencial pels nodes del document. Els ancoratges són els punts d'activació dels enllaços.

Els hipertexts poden comptar amb d’altres elements, però els tres anteriors són els components mínims. Altres elements addicionals poden ser els sumaris i índexs. En aquest sentit, es parla, per exemple, d'hipertexts de grau 1, 2, etc., segons tinguen la quantitat d'elements necessaris. Actualment la millor expressió dels hipertexts són les pàgines web navegables.

La paraula d'hipertext és originària de Ted Nelson en l'article No more teachers's dirty looks referint-se a un sistema en què els arxius de text, veu, imatges i vídeo tinguessin la capacitat d’interactuar amb els lectors. No obstant, anteriorment Vannevar Bush va usar la paraula Memex en l'article: "As We May Think", en un número de juliol de 1945 en l'edició de la revista The Atlantic Monthly, sobre la necessitat de crear màquines de processament d'informació mecànicament connectades per a ajudar els estudiosos i executius enfront del que s'estava convertint en una explosió de la informació.

L'any de 1960 Douglas Englebart i Ted Nelson, van desenvolupar un programa de computador que podia implementar les nocions d'hipermèdia i hipertext. En els anys vuitanta, després que començaren a crear-se les primeres computadores personals, IBM va llançar el sistema de guia i enllaç per a les seues computadores, mentre que Machintosh va desenvolupar la Intermedya i la HyperCard .

 

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.