orton Heileig 36 era operador de càmera, fotògraf i inventor. Va estudiar filosofia a la universitat de Chicago. L’any 1950 obté la graduació en direcció cinematogràfica al Centro Experimentale de Roma, Itàlia. L’any 1958 completa el master en comunicació artística de la Universitat de Pensilvania. A finals dels 50, el ja inventor, càmera i director de cinema comença a investigar amb màquines amb el propòsit de simular experiències humanes i sensorials amb elles. Inventa el sensorama 37. Es composa de música, olors, cinc càmeres i et pot desplaçar d’un cantó a l’altre.  Es basa en tecnologia mecànica (rotllos que es van canviant) i química. Es pot considerar un exemple paradigmàtic de la realitat augmentada: realitat sintètica combinada amb la natural.Heilig també és considerat el creador del primer casc virtual.

Amb el precedent anterior, un operador de càmera, fotògraf i inventor anomenat Morton Heilig va construir el sensorama, que el va definir de la següent manera: “La present innovació es relaciona en general amb un aparell simulador, i, més en particular, amb un aparell que estimuli els sentits d’un individu per a que simuli una autèntica experiència d’un mode realista”.

També afirmava: “La película de celuloide es un medio grosero y primitivo de registrar la luz y ya está siendo reemplazado por una combinación de una cámara de televisión y un grabador de cinta magnética. De forma similar, el registro del sonido en películas o discos se va reemplazando por el registro en cinta… es facil imaginar el cine del futuro”. ¡Abra los ojos, escuche, huela, toque…! siendo el mundo en sus magníficos colores, profundidad, sonidos, olores, texturas, ése es el cine del futuro!\

El sensorama neix de la tradició simulativa d’omplir tots els sentits perceptius. La màquina de Heilig consistia en una cabina amb un seient i un volant mòbil, unes ulleres estereoscòpiques amb reposacap, dos altaveus estèreo a cada costat, un dispositiu que emitia olors i ventiladors per eliminar-les. Al projectar la pel.lícula els mecanismes s’activaven creant la il.lusió real d’un passeig de nit.

- Va estudiar filosofia a la universitat de Chicago. L’any 1950 obté la graduació en direcció cinematogràfica al Centro Experimentale de Roma, Itàlia. L’any 1958 completa el master en comunicació artística de la Universitat de Pensilvania. A finals dels 50, el ja inventor, càmera i director de cinema comença a investigar amb màquines amb el propòsit de simular experiències humanes i sensorials amb elles.

- Heilig, fascinat amb les possibilitats del Cinerama (tema II, Fred Waller), patentarà l’any 1958 el “Sensorama”, que es podria definir com la primera màquina més o menys integral de realitat virtual, tot i que no comptava amb la matemàtica informàtica aplicada. El sensorama era una gran màquina que utilitzava so estereofònic, imatges en tres dimensions, resposta sinestèsica –és a dir, activava moviments físics responent a diferents estímuls de l’usuari -i proporcionava olors ambientals. Es tractava, segons el mateix Heilig, d’un “teatre de l’experiència” o ·”un art de la consciència".

- El primer model simulava l’experiència de conduir una moto per Brooklyn. Es podia olorar la gasolina i també l’olor de la pizza mentre es passava davant la pizzeria. El sensorama va ser el primer simulador dissenyat per a l’entreteniment.

- Heilig també es va interessar en màquines de joc multisensorials, en nous conceptes de cinema i teatre interactiu, els quals anomenava “participatoris”. Heilig va ser també pioner en la construcció del HMD (Head Mounted Display) o casc virtual, que Ivan Sutherland millonaria l’any 1968 incorporant-hi el factor informàtic.

- Sutherland va combinar cascos virtulas i tecnologies televisives amb computadores que tenian programats models tridimensionals de paisatges i cases. Posteriorment, la NASA i el departament de Defensa nordamericà crearen a partir d’aquestes investigacions experiments com simuladors de vol i en entrenament de tancs i submarins.

Conceptes clau:

- Inventa del sensorama. Protopip que hem de tenir present. Es composa de música, olors, cinc càmeres i et pot desplaçar d’un cantó a l’altre. Tecnologia mecànica (rotllos que es van canviant) i química. Es pot considerar un exemple paradigmàtic de la realitat augmentada: realitat sintètica combinada amb la natural.

- Creador del primer casc virtual.

 

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.