ack Kilby va néixer l’any 1923 a Jefferson City, Missouri, diplomat per la Universitat d’Illinois i Wisconsin. Desde 1958 va ser treballador de la companyia informàtica Texas Instruments, on va desenvolupar el microxip l’any 1959. La investigació de Kilby el va portar cap a la producció dels microprocessadors i va contribuir a establir els conceptes tècnics usats avui en dia en tot el camp de la microelectrònica .

-Va néixer l’any 1923 a Jefferson City, Missouri, diplomat per la Universitat d’Illinois i Wisconsin. Desde 1958 va ser empleat de la companyia informàtica Texas Instruments, on va desenvolupar el microxip l’any 1959.

- La investigació de Kilby el va portar cap a la producció dels microprocessadors i va contribuir a establir els conceptes tècnics usats avui en dia en tot el camp de la microelectrónica.

- Durant la seva carrera, Kilby ha patentat més de 60 invents que s’han incorporat a la indústria del consum, les fabricacions militars i les aplicacions comercials de la tecnologia dels microprocessadors.

L’any 2000 Kilby va ser galardonat amb el Premi Nobel de Física per la contribució del seu invent al desenvolupament de la tecnologia de la informació.

- Els circuits integrats foren possibles gràcies a descobriments experimentals que varen demostrar que els semiconductors poden realitzar les mateixes funcions que els tubs de buit. La integració de grans quantitats de diminuts transisitors en petits xips va ser un gran avenç per a l’ensamblament manual dels tubs de buit (vàlvules) i circuits utilitzant components discrets. Existeixen dues avantatges principals dels circuits integrats sobre els circuits convencionals: el cost i el rendiment.

Entre els circuits integrats més avançats es troba el microprocesador, que controla tot, desde computadores fins a telèfons mòbils i forns microones. Els xips de memòria digitals són una altra familia de circuits integrats que són d’importància crucial per a la moderna societat de la informació. L’eficiència dels circuits integrats és alta degut a que el petit tamany dels xips permet connexions que possibiliten la utilització de lògica de baix consum (com és el cas del sensor CMOS) en altes velocitats de conmutació.

Conceptes clau:

- Circuit monolític integrat

- Aportació per a la creació del microprocessador

- Co-inventor de la calculadora de butxaca

 

Llei de Moore (GORDON E. MOORE)

- Fa 40 anys, un jove ingenier anomenat Gordon Moore va observar una tendència durant els primers dies de la microelectrònica que va definir l’estratègia de negocis per ala indústria dels semiconductors de 200.000 millons de dòlars de l’actualitat. Aquesta observació, més endavant traduïda en la Llei de Moore, va anticipar que la complexitat dels circuits integrats es duplicaria cada any amb una reducció del cost notable.

- Això va permetre també a la indústria dels semiconductors de recent aparició crear el microprocesador (cervell de la computadora) i molts altres circuits integrats que han donat lloc als ordinadors personals, la xarxa, telèfons mòbils i videojocs. Utilitzant avenços en la tecnología dels xips per a computadores, ara podem gaudir de pel.lícules i programes de tv amb imatges animades, automòbils amb major rendiment de combustible i menys contaminació, xips d’identificació en el cas que se’ns extraviïn les nostres mascotes, dispositius que ens ajuden a ubicar-nos en ciutats que no coneixemn a través del sistema de posicionament satel.lital (GPS),….

AFIRMACIONS:

• Cada 18 mesos es dobla la potència i puja el 2% del cost.
• Cada 10 anys es passa a un altre ordre de magnitud.
• El millor ordinador d’avui e dia té un 1% de la potència del que hi haurà en 20 anys.

En suma, no hi ha res que evolucioni tan ràpid com la computació. Es calcula que l’any 2030 la intel.ligència neuronal de les màquines serà l’equivalent a la del cervell humà, les anomenades màquines intel.ligents.

- La llei de Moore expressa que aproximadament cada dos anys es duplica el nombre de transistors en una computadora. Es tracta d’una llei empírica, formulada per Gordon E. Moore el 19 d’abril de 1965, el compliment de la qual s’ha pogut constatar fins avui.

L’any 1965 Gordon Moore va afirmar que la tecnologia tenia futur, que el nombre de transistors per polzada en circuits integrat es duplicava cada any i que la tendència continuaria durant les següents dues dècades. Més endavant va modificar la seva pròpia llei al afirmar que el ritme baixaria i la densitat de les dades es doblarien aproximadament cada 18 mesos. Aquesta progressió de creixement exponencial, doblar la capacitat dels microprocessadors cada any i mig, és el que considera la Llei de Moore.

- La conseqüència directa de la Llei de Moore és que els preus baixen al maeix temps que les prestacions augmenten: l’ordinador que avui val 3000 dòlars costarà la meitat a l’any següent i serà una tecnologia obsoleta en dos anys. Actualment la llei s’aplica a ordinadors personals, però quan es va formular la llei no existien ni processadors, inventats l’any 1971, ni PC’s, popularitzats en els anys 80.,

CITA INTERESSANT

“En Intel trabajamos duro para asegurarnos de que la Ley de Moore continúe guiando a nuestra industria en el futuro. Ya hemos visualizado los próximos 10 a 15 años de adelantos en nuestros laboratorios de investigación”, observó Craig Barrett, CEO de Intel Corporation. “Anticipamos no sólo avances continuos en los sectores tradicionales de la computación y las comunicaciones, sino que también vemos un futuro en el que la tecnología de los semiconductores revolucionará la industria de la atención a la salud, la forma en que educamos a nuestros hijos, la forma de protegernos a nosotros mismos y al ambiente, y el manejo de nuestra vida cotidiana en un mundo más complejo. Los chips de silicio (que el ritmo de la Ley de Moore hace cada vez más poderosos) continuarán ofreciendo estos recursos a futuro a personas de todo el mundo a un costo cada vez más bajo”.

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.