úsic, pintor, escriptor, informàtic i pare i inventor de la realitat virtual . Comença la seva història davant dels ordinadors a l’edat de 14 anys a l’estat de Nou Mèxic. L’any 1982, deu anys més tard, es consagra com l’inventor de la realitat virtual . Va crear el concepte i terme de “Realitat Virtual” i és co-inventor del guant interactiu, idea que va vendre posteriorment a la NASA. En els anys 80, aquest nordamericà que comptava amb anys era el director de la primera companyia de realitat virtual, l’empresa “VPL Research Inc”, alhora que un reconegut pioner en el camp de la programació visuall

- Músic, pintor, escriptor, informàtic i pare i inventor de la realitat virtual. Comença la seva història davant dels ordinadors a l’edat de 14 anys a l’estat de Nou Mèxic. L’any 1982, deu anys més tard, es consagra com l’inventor de la realitat virtual. Va crear el concepte i terme de “Realitat Virtual” i és co-inventor del guant interactiu, idea que va vendre posteriorment a la NASA. En els anys 80, aquest nordamericà que comptava amb 37 anys era l’amo de la primera companyia de realitat virtual, l’empresa “VPL Research Inc”, alhora que un reconegut pioner en el camp de la programació visual.

- També destaca com a escritpor i filòsof de la cibercultura, intèrpret i compositor de música clàssica i postminimalista desde finals dels anys 70. Lanier també treballa per a la Universitat de Nova York al capdavant de diferents Projectes de robòtica i de Telecomunicacions Interactives.

- Ha escrit articles a The New York Times, DIscover, The Wall Street Journal, Forbes, Harpers Magazine, The Sciencies i Scientific American.

- Respecte la Realitat Virtual, opina que els sistemes no prosperen perquè no s’aconsegueixen crear sistemes més transparents, hi ha masses cables i és massa dens tot plegat. Cal anar cap a la simplicitat tècnica, cap a sistemes de transmissions de dades a mode inhalámbric com el wireless o el wifi. Ell intenta que s’acabi establint una comunicació integral de tot el cos amb l’ordinador.

Conceptes clau:

- Inventor del terme i concepte “Realitat Virtual”

- Co-inventor del guant interactiu

- Expert programador visual i polifacètic

MÈTODES INMERSIUS I NO INMERSIUS

La realitat virtual és una realitat creada per la ment humana. És a dir, una realitat optativa, però en informàtica és crea a partir dels comandament d’un ordInador. La realitat virtual pot ser de dos tipus: inmersiva i no inmersiva.

Els mètodes inmersius de realitat virtual amb freqüència es lliguen a un ambient tridimensional creat a través d’un ordinador el qual es manipula a través de cascos, guants i altres dispositius que capturen la posició i la rotació de diferents parts i coordenades del cos humà.

La realitat virtual no inmersiva utilitza mitjans com el que actualment ens ofereix Internet en el qual podem interactuar a temps real amb diferents persones en espais i ambients que en realitat no existeixen sense la necessitat d’utilitzat dispositius adicionals a l’ordinador. Aquesta realitat virtual ofereix un món nou a través d’una finestra de l’escriptori. Aquest enfocament no inmersiu presenta certes avantatges sobre l’enfocament inmersiu: baix cost i fàcil i ràpida acceptació dels ususaris. Els dispositius inmersius són d’alt cost i generalment els usuaris prefereixen manipular l’ambient virtual per mitjà de dispositius familiars com són el teclat i el ratolí en comptes de cascos i guants.

Visions personals Jaron Lanier:

“El nombre de realidad virtual no es un buen nombre. Pero sabia que tenia una especie de magia, y sabía que este terreno necesitaba algun tipo de magia. Me di cuenta de que representaba algo más que una simple moda de la tecnologi, que suponía una forma de validar de alguna manera el amor místico que tiene el público a la tecnología, y quería acusar recibo de esto. Pensé que la gente respondería, y me daba la sensación de que utilizar la palabra “realidad” servirísa para ello, aunque también haya traído consigo una buena dosis de absurdo y estupidez. Recuerdo la vez que entré en la habitación donde estaban reunidos los antiguos miembros de VPL, y decían: “No quiero que se llame realidad virtual”. Chuck, que era el jefe de software de VPL, dijo:”No me gusta porqué habrá que decir RV, y a tod el mundo le va a venir a la cabeza un grupo de jubilados dando vueltas por lugares simulados”.

“Toda la cultura circulará por Internet. Nuestra cultura tendrá que adaptarse a su estructura o dejará de existir. (…) Quedará marginada, como mínimo. Si algo no se puede distribuir en Internet en el futuro, se le arrinconará.”

“Una vez que ya tienes la estructura ya es irreversible. Tomemos esa porquería del MS-DOS y veamos qué le ha hecho a nuestros PC’s. Todo el mundo sabe que es una mierda, pero no podemos quitarnosla de encima. Hemos tenido que edificar sobre unos cimientos podridos. Si consideramos Internet como un sistema operativo nuevo de trinca, lo que hagamos con él afectará a nuestro futuro una barbaridad.”

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.