heodore Holm Nelson és un filòsof,  Sociòleg de prestigi internacional  (visió de la xarxa com una necessitat social) i pioner de la tecnologia de la informació nordamericana. Actualment és professor d’Informació Medioambiental a la Universitat de Keio, Japó, i professor de multimèdia a la Universitat de Southampton, Anglatrerra.

- Theodore Holm Nelson és un filòsof, sociòleg i pioner de la tecnologia de la informació nordamericana. Actualment és professor d’Informació Medioambiental a la Universitat de Keio, Japó, i professor de multimèdia a la Universitat de Southampton, Anglatrerra.

- Ted Nelson és un profeta venerat considerat el creador del sistema anterior a Internet. Es tracta d’un sistema d’informació interconectada arreu del món. És un visionari d’Internet a partir de tecnologies molt pobres. El sistema que ell va concebre era bastant més avançat que l’Internet que coneixem, potser Internet 2 serà una mica més semblant. En el sistema Xanadú projectat per Nelson la visió utòpica de Vannevar Bush conflueix amb la dimensió cognitiva de Douglas Engelbart. Xanadu parteix aquestes dues grans vision i les fon. Es troba molt a prop de l’originari sistema MEMEX de Bush, però el sistema és computeritzat: el seu objectiu és la potenciació de l’intel.lecte humà, així com enunciava Engelbart. A partir dels anys 60 Nelson treballarà incansablement en el projecte que l’ha fet més famós en el món i transformat en un dels personatges més notoris i alhora polèmics de l’univers digital.

- Xanadú és un sistema d’arxivació computeritzat que memoritza i permet la transmissió de documents interconnectats; l’usuari, per la seva banda, pot demanar al sistema un document compleT, només una part o navegar seguint les connexions establertes entre documents. L’estructura de Xanadú apareix com una xarxa destinada a“proveïr millons de documents a milions d’usuaris que, de forma simultània, segueixen les connexions i les aventatges a través del cos d’un hipertetxt de creixement continuat”.

- Si Vannevar Bush va ser el pioner que va imaginar una màquina per a navegar en una xarxa de textos interconectats, i Douglas Engelbart el seu genial creador, a Ted Nelson li correspón el mèrit d’haver sabut utilitzat, per primera vegada, la paraula hipertext per a definir-la (en un congrés celebrat l’any 1965)

- La reflexió que va proposar Nelson partia d’un problema bastant típic en la gestió de documents escrits: un text és el resultat provisional d’una successió de diverses verrsions progessivament modificades i enriquides. Normalment, aquestes versions provisionals, si no s’arriben a perdre definitivament, s’arxiven juntament amb la versió final. Si volem tenir accés a les versions precedents d’un text definitiu hem de salvar-les/anar-les guardant amb diferents noms, ocupant d’aquesta manera un espai major en la memoria de l’ordinador. I això és precisament l’essència que proposa el concepte de Nelson: es tracta d’anar deixant marca en les diferents fases de realització d’un document sense guardar la copia integral de les versions anteriors. D’aquesta manera el sistema manté automàticament una marca o petjada dels canvis soferts, dels blocs de text i de cada document, de mode que es pot reconstruir qualsevol part de qualsevol versió. En el sistema Xanadú el document no s’arxiva com un bloc únic, llest per a ser mostrat per pantalla, el mateix programa s’encarrega d’assemblar en temps real els diferents fragment registrats que el composen. D’aquesta manera es pot cridar a qualsevol versió del text, la qual es recomposa directament gràcis a l’ordinador i és presenta com una unitat.

- Una altra idea cabdal de la seva teoria hipertextual es basava en la idea d’arxivar qualsevol tipus de material significant, no només tetxos escrits, doncs imatges, música,… dins d’una estructura evolutiva i reticular, que col.loca a Nelson entre els pioner de la hipermedialitat, el concepte de diferents media compartint una mateixa aplicació.

- A diferència del MEMEX de Bush, el sistema Xanadú es presenta en última instància no tant com un dispositiu per al treball individual sino sobretot com un sistema universal d’arxivació, una espècie de xarxa mundial de connexions entre documents en evolució que incorpora de mode constant nous textos i connexions. Aquest concepte radical de la hipertextualitat porta a Nelson a afirmar que l’hipertext existeix solament quan forma part d’una xarxa potencialment infinita. Diu Nelson al respecte:

“Parece un poco tonta la idea, agitada a los cuatro vientos, de que los discos láser puedan ser útiles para las bibliotecas, desde el momento en que estos discos permiten el acceso sólo a aquella que está registrado en el disco, mientras que la red hipertextual permite el acceso a cualquier cosa que esté registrada en la red; se trata de una diferencia enorme, que aumenta en forma continua…. Independientemente de la capacidad del hardware un disco no puede contenr “todo”, porque “todo” no se refiere a un cuerpo de informaciones bien delimitado, sino a una avalancha en curso que cambia radicalmente dia tras dia “(Ted Nelson 1990:2/48)

- Varen ser necessaris 18 anys des de Vannevar Bush per a que, l’any 1963, Ted Nelson manifestés les seves idees al respecte, inventat termes com el d’hipertext o hipermedia per a referir-se a escrits no seqüencials que coordinaven la presentació de qualsevol tipus d’informació: text, imatges, pel.lícules,…

- Originariament Nelson treballava en paper, amb petites tarjetes en les que subratllava i indexava les paraules per a definir-les en d’altres tarjetes, on feia el mateix. L’any 1989 s’inicia el projecte de la World Wide Web, inspirat en el treball de Xanadú i aprofitant l’estat de la tecnología d’aleshores, que permitia fer-ho. L’impacte actual d’haver aprofitat l’hipertext en els ordinadors és abrumador. L’any 1991, sense anar més lluny, la www es converteix en el primer hipertext a nivell mundial/global.

L’any 1993, la venta d’enciclopèdies d’hipertext va superar la de les enciclopèdies escrites i l’any 1995, la companyia Netscape Corp. guanyà un valor en el mercat de 3 bilions de dòlars, tan sols el primer dia d’entrar en el mercat borsàtil.

- A nivell tècnic, aplicant la teoria, un dels secrets per a que una pàgina d’Internet tingui èxit, és a dir, un bon posicinament respecte els buscadors predominants, és basa en aprofitar l’hipertext per a que els enllaços que conté la pàgina condueixin a altra informació interessant. A més a més, s’han d’incuir els elements visibles i ocults necessaris per a que la pàgina pugui ser enllaçada, sobretot, com s’ha comentat abans, a través dels cercadors (Google, Yahoo,…)

- Avui en di aja han passat més de 35 anys desde que Theodor Nelson va introduir el concepte d’hipertext en el camp acadèmic. Una de les definicions més emprades és la següent:

“Forma de textualitat digital en la que els vincles electrònics uniesen lèxies, o fragments de textos, que poden adoptar la forma de paraules o continguts multimedia.”

George Landow senyala al respecte:

“El vincle electrònic, el factor definitori en aquesta nova tecnología de la informació produeix una lectura mulilineal o multiseqüencial, no no lineal. Permitint als lectors escollir el el seu camí a través de les lèxies, l’hipertext trasllada en esencia part del poder dels autors als lectors.”(Nunberg, 1998: 230)

Conceptes clau:

- Creador del sistema Xanadú, precursor d’Internet

- Sociòleg de prestigi internacional, visió de la xarxa com una necessitat social

OBRES

- Life, Love, College, etc. (1959)

- Computer Lib: You can and must understand computers now/Dream Machines: New freedoms through computer screens—a minority report (1974), Microsoft Press, rev. edition 1987: ISBN 0-914845-49-7

- The Home Computer Revolution (1977)

- Literary Machines: *Literary Machines: The report on, and of, Project Xanadu concerning word processing, electronic publishing, hypertext, thinkertoys, tomorrow's intellectual... including knowledge, education and freedom (1981), Mindful Press, Sausalito, California.

- The Future of Information (1997)

- A Cosmology for a Different Computer Universe: Data Model, Mechanisms, Virtual Machine and Visualization Infrastructure. Journal of Digital Information, Volume 5 Issue 1. Article No. 298, July 16, 2004

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.