arcel Ophüls (1 de novembre de 1928 Frankfurt am Main. Fill del director de cinema Max Ophüls i de l'actriu Hilde Wall.

 

Degut a que el seu pare era jueu es veuen obligats a marxar cap a França el 1933. Després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, poc abans de l'ocupació alemanya passen la frontera cap a Espanya el 1940 i després a Estats Units. Torna a França el 1950 on treballa d'ajudant de direcció de John Huston a Molin Rouge (1953) i amb Max Ophüls a Lola Montes (1955). Reconegut per els seus documentals colpidors, Ophüls és conegut i aclamat internacionalment, per la pel��lícula The Sorrow and the Pity (1970), provocativa pel��lícula francesa que narra els esdeveniments a la França ocupada pels nazis. També va examinar les formes en que alguns habitants de la ciutat de Clemont-Ferrand col.laboraven amb els alemanys en aquesta època, va a ser prohibit a la televisió francesa fins 1981, ja que es va considerar massa pertorbador Més enllà de la direcció, també va actuar i va escriure articles en revistes i diaris com l'American Film. A més, va servir a la junta de la Societat dels cineastes francesos. El 1988 va realitzar Hotel Terminus: The Life and Times of Klaus Barbie, que va guanyar l'Oscar per al millor documental i el Premi Internacional de la Crítica a Cannes.

Filmografía

• Love at Twenty (1962)
• Banana Peel (1963)
• Fire at Will (1964)
• Munich or Peace in our Time (1967)
• The Harvest of My Lai (1970)
• The Sorrow and the Pity (Le Chagrin et la pitié)(1969)
• A Sense of Loss (1972)
• The Memory of Justice(1973-6)
• Hôtel Terminus: The Life and Times of Klaus Barbie (1989)
• November Days (1992)
• Veillées d'armes (The Troubles We've Seen: A History of Journalism in Wartime) (1994)

 

Marcel Ophuls
67
http://es.wikipedia.org/wiki/Marcel_Ophüls
http://www.answers.com/topic/marcel-ophuls

 

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.