shr Ilinitchina (Ucrania 1894 -- Moscou 1959) realitzadora i pionera del muntatge amb arxius filmogràfics.

 

Desprès d'estudiar s'uneix a la LEF ( Organització d'escriptor d'esquerres) fundat per Mayakovski. A partir de 1922 munta pel��lícules soviètiques i estrangeres a la fàbrica de Goskino, entre les quals destaca El doctor
Mabuse de Fritz Lang. Les pel��lícules de Shub, en quan a muntatge, estan orientades a un objectiu determinat, senzill i clar. La juxtaposició de fragments varis aconsegueix un sentit explicit, crea un tot estètic, i políticament coherent. Aquest tractament del material d'arxiu va suposar una gran novetat. Entre el 26 i el 28 realitza una famosa Trilogia sobre la historia de Rusia on cap de les escenes va ser rodada per ella, sinó que utilitzava material de diverses fonts entre elles dels arxius del zar i de Tolstoi . Aquest desig d'exactitud constitueix un punt de referencia essencial del material i no la lectura ideològica i cinematogràfica feta a posteriori. La intenció del seu treball no era lligar els significats aparent dels fets sinó fer sorgir un nou sentiment nou que correspon a "una lectura Marxista de la historia"

Filmografia

-El doctor Mabuse (1922)
-Trilogia sobre la història Russa:
-La caida de los Romanov (1927)
-La gran ruta (1927)
-La Rusia de Nicolàs II y Tolstoi (1928)
-Cañones y tractores (1930)
-Komoamol, a la cabeza de la electrificación (1932)
-El metro por la noche (1934)
-El país de los soviets (1937)
-España (1939)
-La cara del enemigo (1941)
-20 años de cine soviètico (1946)
-Hacia el Arax (1947)
-El corazon puro (1949)

 

Esfir Shub
http://documental.kinoki.org/esfirshub.htm
http://www.answers.com/topic/esther-shub

 

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.