van Sutherland és considerat el pare creador dels gràfics de la computadora. En la seva tesis de doctorat presentà el seu invent, l’Sketchpad o bloc de bocetació 31. Sutherland ha contribuït amb nombroses idees a l’estudi dels gràfics computeritzats i la interacció de la computadora. Ivan va introduir conceptes com la interaccó de la computadora, el model tridimensional, simulacions visuals, disseny automatitzat – Computer Assistant Design (CAD) i el concepte de realitat virtual 35. Una vegada a l’exèrcit, Sutherland va treballar per a la NASA (Nacional Security Agency) com a ingenier elèctric. L’any següent va ser traspassat a l’ARPA (Advanced Research Project Agency) del departament de defensa, on dirigí projectes d’investigació en conceptes de computació importants com el timesharing i el d’ intl.ligència artificial.
- Ivan Sutherland és considerat el pare creador dels gràfics de la computadora. En la seva tesis de doctorat presentà el seu invent, l’Sketchpad o bloc de bocetació. Sutherland ha contribuït amb nombroses idees a l’estudi dels gràfics computeritzats i la interacció de la computadora. Ivan va introduir conceptes com la interaccó de la computadora, el model tridimensional, simulacions visuals, disseny automatitzat – Computer Assistant Design (CAD) i el concepte de realitat virtual.
- Sutherland va començar a apendre des de molt petit. El seu pare, doctorat en ingenieria civil i la seva mare, professora, varen influir de manera decisiva en ell perquè apreciés l’art d’apendre. Sutherland s’ha descrit sempre com un pensador visual, centrant el seu interès pels gràfics de l’ordinador.
- La seva primera experiència amb la computadora va ser amb una anomenada Simon. Era una computadora basada en la retransmissió amb sis paraules de dos bits de memòria. El primer gran programa de computadors de Sutherland era aconseguir que Simon es pogués dividir. Per a fer la divisió possible, va agregar una parada condicional al conjunt d’instruccions de SIMON. Sutherland va ser un dels poc estudiants del batxillerat en haver escrit un programa de computadora d’aquella magnitud. Va anar a la Universitat de Carnegie amb una beca completa. Va obtenir la seva diplomatura en ingenieria elèctrica i després aconseguí una llicenciatura en ingenieria elèctrica a l’Institut Tecnològic de California. Es doctorà al MIT on desenvolupà la seva tesi doctoral: “Sketchpad: A Man-machine Graphical Communication System” (Un sistema de comunicaciones gráfico-humano). L’Sketchpad era un programa únic desenvolupat per la computadora Tx-2. Aquesta computadora presentava la peculiaritat d’estar conectada en línia, cosa extranya durant els anys 60. S’utilitzava per a la investigació dels usos dels transistors de la barrera superficial per als circuits digitals.
- L’Sketchpad podia crear dibuixos altament exactes. També va introduir innovacions importants com estructures de memòria per a emmagatzemar objectes i la capacitat d’enfocar cap a dins i cap a fora.
- Una vegada a l’exèrcit, Sutherland va treballar per a la NASA (Nacional Security Agency) com a ingenier elèctric. L’any següent va ser traspassat a l’ARPA (Advanced Research Project Agency) del departament de defensa, on dirigí projectes d’investigació en conceptes de computació importants com el timesharing i el d’ intl.ligència artificial.
- Després de passar per Harvard es va fer professor de la universitat de Utah, creant en la reputació de l’escola una meca per als gràfics de la computadora. L’any 1976 Sutherland es va convertir en el cap del departament d’informàtica de Caltech, una empresa que es dedicava al dissseny de circuits integrats. Sutherland va ajudar en el disseny dels xips, producció que arrarssaria el mercat a través de l’empresa Sillicon Valley.
- Cal destacar la figura de Sutherland també per el seu programa d’investigació sobre el grafisme computeritzat; per altra banda, va donar forma al concepte de món virtual i va advertir la importància d’ introduir-nos en ell no només a través de la vista i l’oïda, sinó també amb el tacte. El sistema d’aquest científic buscava el mode en que els ésssers humans s’expressen amb els objectes físics, emputxant, tirant i manipulant-los amb les mans. També en aquest camp, l’any 1968 s’imagina i anomena el concepte de poder rebre imatges per ordinador a través d’ulleres com a “Head mounted display”, avançant-se al que avui en dia es coneix com a realitat virtual.
- Per altra banda, en la investigació dels móns virtuals des dels seus inicis, hem situar com a qüestió cabdal les interfícies i indicadors amb els que les persones manipulaven directament objectes virtuals en tres dimensions sense fer res diferent del que farien amb un objecte real. Això vol dir que el reconeixement de la parla és important, poder fer coses amb les mans i els peus és important, poder fer coses amb el moviment del cap és important, i per últim el moviment dels ulls també és important, aquests són els mitjans correctes per a conectar-nos amb el món virtual, segons Sutherand.
- Sutherland va combinar cascos virtulas (partint del primer invent realitzat per Morton Heilig) i tecnologies televisives amb computadores que tenien programats models tridimensionals de paisatges i cases. Posteriorment, la NASA i el departament de Defensa nord-americà crearen a partir d’aquestes investigacions experiments com simuladors de vol i en entrenament de tancs i submarins.
Conceptes clau:
- Precursor del concepte d’ Infografia
- Sketchpad: algú guixa a la pantalla i dibuixa una figura
- Conceptes teòrics com interacció, model en 3d i simulació visual, disseny automatitzat i realitat virtual
REFERENCIES
"Ahead of the Pack ..." http://www.sun.com/960710/feature3/
"The Franklin Institute Certificates of Merit - Dr. Ivan E. Sutherland" http://sln.fi.edu/tfi/exhibits/sutherland.html
http://www.realtime-info.be/encyc/techno/terms/31/48.html
Operació Sage
Operació duta a terme per E.U.A l’any 1955 basada en la Recerca Militar. Una operació de sistema global. Es tracta de crear escuts a Amèrica perquè els russos no els hi disparin missils degut a les tenses relacions i a la crisi de Cuba. Sorgeixen els primers dispositius per a visualitzat informació: pantalles de tubs iconoscòpics amb radars de detecció.
Referències del text:
http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf
Citació recomanada:
Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.