anglès Alan Turing estudià lògica matemàtica a la Universitat de Cambridge i l’any 1937 va anar a estudiar a la Universitat de Princetown, com a estudiant ja graduat. Condemnat a causa de la seva homosexualitat a un tractament, o segons com es miri una tortura mèdico-farmacèutica equivalent a la castració, es va suicidar per enverinament l’any 1954. Pot ser considerat el pare de la Intel.ligència Artificial, tot i aquest nom no s’emprés fins després de 1956. Va crear una màquina per a resoldre problemes formals: l’autòmat cel.lular i la famosa Màquina de Turing  (canvi en l’estat d’unes cèl.lules): inventà el Test de Turing (model formal per a resoldre qualsevol problema matemàtic, el qual prepara el territori de la futura ciència de la computació). El Test ens indica que si no hi ha manera de discernir si un comportament és de màquina o de persona, és que la màquina es comporta intel.ligentment.

- Juntament amb Alonzo Church als Estats Units (càlcul lambda, que transformava totes les fòrmules matemàtiques un una sola fòrmula estandar), els treballs de Turing varen tenir conseqüències directes en el desenvolupament de les Ciències de la Computació i la Intel.ligència Artificial. De la mateixa manera, amb aquests fonaments, l’ingenier alemany Honrad Zuse va dissenyar la primera computadora electromecànica binaria, el Z1.

- Cal citar el seu memorable estudi: “Els nombres computables, amb una aplicació al Entscheidungsproblem”(1936), on Turing va reformular els resultats obtinguts per Kart Gödel el 1931 sobre els límits de la demostrabilitat i la computació pel que avui es coneix com la Màquina de Turing. Va demostrar que la seva màquina era capaç d’implementar qualsevol problema matemàtic que pogués ser representat a través d’un algoritme.

- L’anglès Alan Turing pot ser considerat el pare de la Intel.ligència Artificial, tot i aquest nom no s’emprés fins després de 1956. Turing estudià lògica matemàtica a la Universitat de Cambridge i l’any 1937 va anar a estudiar a la Universitat de Princetown, com a estudiant ja graduat. Condemnat a causa de la seva homosexualitat a un tractament, o segons com es miri una tortura mèdico-farmacèutica equivalent a la castració, es va suicidar per enverinament l’any 1954.

- Durant els anys de la segona guerra mundial, Turing col.laborà en el disseny d’una màquina anomenada “Bomba”, que explorava les combinacions possibles generades per la màquina codificadora alemanya “Enigma”. També va treballar en el desenvolupament de Colossus, per molts experts considerat com el primer ordenador electrònic i que funcionava amb vàlvules (tubs de buit) en comptes de relés.

Test de Turing

Proposa l’any 1950 la següent prova: si una persona es comunica només a través d’un terminal amb dues parts més, que es troben amagades, i no pot discriminar a través de preguntes quina de les parts és una persona i quina és un ordenador, llavors no es pot negar que la màquina mostra la qualitat que, en les persones, s’anomena intel.ligència.

Turing creia fermament que les màquines pensants arribarien a existir i va preveure que cap a l’any 2000 una màquina jugaria el “joc de la imitació”, com ell va anomenar el seu test, de tal manera que un interrogador mitjà no tindria més del 70% de possibilitats d’efectuar la identificació correcta després de cinc minuts de preguntes.

Conceptes clau:

- Crea màquina per a resoldre problemes formals: l’autòmat cel.lular

- Màquina de Turing (canvi en l’estat d’unes cèl.lules): elabora el Test de Turing (model formal per a resoldre qualsevol problema matemàtic, el qual prepara el territori de la futura ciència de la computació). El Test ens indica que si no hi ha manera de discernir si un comportament és de màquina o de persona, és que la màquina es comporta intel.ligentment.

Obra:

“Els nombres computables, amb una aplicació al Entscheidungsproblem”(1936)

"Máquinas de computación e inteligencia" (octubre de 1950)

REFERÈNCIES INTERESSANTS

- The Enigma of Intelligence, una biografía de Andrew Hodges (Unwin Paperbacks, UK, 1986)

- Alan Turing: Life and Legacy of a Great Thinker, C. Teuscher (Ed.), (Springer-Verlag, 2004)

- The Essential Turing (Oxford University Press, USA, 2004)

- Collected Works of A.M. Turing, en cuatro volúmenes: Pure Mathematics, Mathematical Logic, Mechanical intelligence, Morphogenesis. Editados por Arjen Sevenster y R.O. Gandy. (Elsevier, 1992, 2001

 

CONCEPTE INTEL.LIGENCIA ARTIFICIAL

La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algoritmes que permet a una màquina (habitualment un ordinador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un humà."

CAMPS

Avui en dia la intel·ligència artificial està centrada en cinc grans blocs. Cada bloc té les seves tècniques i metodologies. Però sovint es poden utilitzar tècniques d'una àrea per solucionar problemes d'una altra.

- Optimització

- Aprenentatge automàtic

- Representació del coneixement

- Planificació

- Processament del llenguatge natural

TECNIQUES

Malgrat que cada dia apareixen noves tècniques podem citar, entre d'altres:

- Computació evolutiva

- Xarxes neuronals

- Lògica difusa (conjunt difús)

- Recerca heurística

- Xarxes Baiesianes

- Màquines de suport vectorial

- Vida artificial

- Raonament inductiu

- Arbres de decisió

APLICACIONS

A la intel·ligència artificial cada dia se li donen més usos i aplicacions. Podem citar, entre d'altres:

- Videojocs Interfícies

- Disseny (enginyeria)

- Detecció de malalties

- Demostracions automàtiques

- Classificació automàtica de texts

- Marketing

- Ajuda en la presa de decisions

- Visió artificial

- Robòtica

- Traducció automàtica

 

 

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.