DOCUMENTAL INTERACTIU - ARNAU GIFREU CASTELLS / PHD


MITJÀ DIGITAL INTERACTIU


 1.6- Konrad Zuse (1910-1995). El Z-1, el primer ordinador

onrad Zuse va néixer a Berlin l’any 1910 i  va estudiar ingenieria civil a l’Institut Politècnic de Berlin. Es graduà l’any 1933.

- Neix a Berlin l’any 1910 i estudia ingenieria civil a l’Institut Politècnic de Berlin. Es gradua l’any 1933. Entre 1936 i 1939, Zuse va construir la primera computadora electromecànica binaria programable, la qual es basava en una sèrie de relés elèctrics per automatitzar els processos. Només va poder construir un prototip per a proves que va anomenar Z1, el qual mai va arribar a funcionar degut a la falta de perfeccionament dels seus elements mecànics.

- L’any 1940 Zuse acaba la Z-2, la qual va ser la primera computadora electromagnètica funcional del món. L’any següent fabrica la Z-3, per la qual desenvolupa unprograma de control que feia us de dígits binaris. Aquesta computadora va ser destruïda l’any 1944 a causa de la guerra. S’havia basat, en els tres casos, Z-1,2,3, en els recents treballs d’Alan Turing i la seva màquina coneguda com el Test de Turing.

- Durant la segona guerra mundial, Zuse es va embarcar a construir un computadora utilitzant tubs de buit, i aconseguí contruir la Z-3, que ell mateix denominà la “primera computadora funcional del món”. L’any 1941 la DVL, l’Institut d’Investigacions Aeronàutiques d’Alemanya ofereix un contracte a Zuse perquè construeixi el model Z-4.

- Entre 1945 i 1946 Zuse va desenvolupar el Plankälkul, o càlcul de plans, que és considerat com el primer llenguatge algorítmic del món. Durant els anys 50 es va desenvolupar la Z-5, l’última de les gran computadores de comput basada en relés. Altres computadores en desenvolupament foren la Z-11, la Z-22 i la Z-23.

DESCRIPCIÓ TÈCNICA DETALLADA DE LES COMPUTADORES serie Z

- Es tractava d’un dispositiu totalment electromecànic, amb una unitat aritmètica basada en interruptors mecànics i una memòria que consistia en capes de barres de metall, disposades entre làmines de vidre. Una de les més ressaltables característiques era que podia ser programada per mitjà de tarjetes perforades.

L’invent de Zuse era una màquina binària amb interruptors de dos posicions que representaven zeros i uns. Tot i això, la Z-1 no funcionava del tot bé degut a les dificultats que presentaven la transmisión de comandaments a través de conexions mecàniques. La memoria si que funcionava bé.

- Després d’analitzar els avantatges i inconvenients de la Z-1, es va embarcar en el segon projecte que va anomenar Z-2, el qual donaria com a resultat una més poderosa màquina calculadora que utilitzaria la mateixa memoria però amb una unitat aritmètica que utilitzava reveladors electromecànics. El projecte, però, va quedar interromput a causa de la segona guerra mundial.

- L’Institut d’Investigacions Aeronàutiques d’Alemanya va finançar el seu treball a pesar de tractar-se d’un projecte totalment experimental. L’any 1941 la Z-2 va estar llesta i els resultats tan reveladors que se li permeté continuar investigant i la construcció de la tercera màquina, l’anomenada Z-3. Aquesta ja podia ser comprovada a través del treball de càlcul i comptava amb una memòria i una unitat aritmètica totalment electromecàniques.

Conceptes clau:

- Creador del primer ordinador de la història, el Z1

- Nazi de la 2ª G.M. crea màquines de desencriptació com BOMB o ENIGMA

OBRA

- Zuse, Konrad (1993). The Computer – My Life. Berlin/Heidelberg: Springer-Verlag. (translated from the original German edition (1984). Der Computer – Mein Lebenswerk.Springer.

PRIMERES COMPUTADORES

Z-1, Z-2,Z-3,Z-4,Z-5 (Konrad Zuse)

ABC (Atansoff)

MARK 1

COLLOSSUS (Turing)

Maquina analítica (Charles Babbage)

Robinson (Turing)

Z-3 (Zuse)

ENIAC(Eckort/Nauchly)

EDSAC

UNIVAC

IBM 701

 Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.