objectiu d’aquest apartat és presentar una breu síntesi de l’eclosió i evolució del mitjà digital, i acotar-ne algunes de les principals aportacions fetes pels pioners, matemàtics i enginyers principalment, de cara a la seva conceptualització. Intentarem sintetitzar les aportacions relatives a la terminologia del camp i els conceptes de multimèdia, hipermèdia, internet, hipertext i narrativa interactiva. Per la rellevància de les seves aportacions a la conceptualització, respectivament, de l’hipertext i de la narrativa interactiva, farem una aproximació específica a les contribucions al camp de Theodor P. Landow i de Xavier Berenguer. Al final de cada tema concret es presenta un quadre sinòptic que pretén identificar els personatges més importants i les seves aportacions personals en el camp.

Respecte del gènere documental, que s’inicia a finals del segle dinou gràcies a l’invent del cinematògraf dels germans August i Louis Lumière, l’aparició del mitjà digital sorgeix amb mig segle de retard però es desenvolupa de manera exponencialment superior. La diferència entre mitjans analògics i digitals rau en el seu funcionament: fins a l’arribada de la digitalització, tots els mitjans funcionaven per analogia, és a dir, per rèplica o imitació. Parlar d’analogia és parlar de transcripció. Codificar informació d’una manera analògica significa transcriure una determinada magnitud en un altre sistema constituït d’una nova magnitud proporcional a la primera però més manejable.

Tradicionalment, en el mitjà analògic, un artista o autor té un model o realitat i ho transcriu (o transforma) en suports físics com el paper fotogràfic (fotografia), la pedra (escultura) o el quadre (pintura). En el mitjà digital ja no parlem de transcripció sinó de conversió: la codificació de la informació significa la conversió de magnituds de tipus físic en paràmetres numèrics de tipus binari. El model es converteix en un conjunt de nombres (sempre  0 / 1) sense cap variable física. Així, durant el procés de conversió digital, elements de diferent naturalesa física com textos, imatges o sons acaben convertits en bits d’ informació (una espècie de paquet únic d’informació, cosa que ens fa pensar que en el fons només hi ha un únic mitjà i els programes interactius, segons Berenguer -1997- , són “unimedials”). En resum: en la transcripció analògica sempre existeix un suport físic de base (paper, roca, tela, etc.) però en la conversió digital només un conjunt de nombres ocupen el processador de l’ordinador. Anomenem mitjà digital a totes aquelles pràctiques, originades en un suport analògic o digital, que s’acaben convertint a partir del processament del seu senyal, en un codi numèric determinat (combinació en cadena entre 0 i 1).

Podem parlar de nou mitjà gràcies a un conjunt d’aportacions de matemàtics i enginyers que van inventar 1i desplegar instruments i llenguatges, actualment anomenats sistemes informàtics, que varen permetre de plantejar i posar els fonaments d’aquest nou entorn de comunicació conegut amb el nom de mitjà digital. Pel que fa en general als pioners del mitjà digital, hem de recordar els autors següents: Charles Babbage, Herman Hollerith, Alan Turing, Norbert Wiener, Claude Shannon, Konrad Zuse, Jack Kilby  i Joseph Carl Robnett Licklider. En la taula 2.1 oferim esquemàticament les aportacions més significatives de cada un d’aquests autors.

 

 

1. Cal remarcar que en molts casos, el personatge en qüestió no va inventar l’instrument ni el llenguatge, sinó que va liderar o coordinar un equip de disseny i/o desenvolupament. Aquest discurs, el qual  vincula l’ inventor amb el seu invent, s’anomena “teoria heroica de la invenció” i ha estat durament criticada per autors que proposen una mirada social sobre la tecnologia (entesa com a producte que emergeix de xarxes de treball i és reconfigurada per la societat), la qual es contraposa amb la” teoria del descobriment múltiple”, que postula que la majoria de descobriments científics són efectuats simultàniament per diferents persones. Per ampliar la informació, consultar en línia:http://en.wikipedia.org/wiki/Heroic_theory_of_invention_and_scientific_development i http://en.wikipedia.org/wiki/Multiple_discovery

 

Cita bibliogràfica:
Assignatura Ficció i no ficció interactives impartida pel professor Xavier Berenguer. Doctorat en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica (2006-2008). Departament de Comunicació. Universitat Pompeu Fabra.
http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/cursos/interact/principal.html

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.s