l’article “As we may think” Vannevar Bush introduïa el 1945 per primera vegada la idea cabdal de l’hipertext: el seu sistema imaginari Memex es basava en una estructura no lineal de documents corresponent a la naturalesa associativa de l’esperit humà amb interessants capacitats afegides d’explorar i anotar informació textual o gràfica 1. Vint anys més tard Douglas Engelbart va fer la primera proposta seriosa de portar a la pràctica les idees de Bush. La seva idea central era aconseguir, amb l’ajuda de l’ordinador en la manipulació de la informació, una millora real de les capacitats intel·lectuals humanes que incidissin en el seu entorn de treball, incorporant plenament el sistema hipertextual. (Ribas, 2000:35)

Durant els ansy 60, Douglas Engelbart i Ted Nelson varen desenvolupar un programa que podia implementar les nocions d’hipermèdia i hipertext. En els anys vuitanta, després de la creació dels primers ordinadors personals, IBM va llançar el sistema de guia i enllaç per a les seves computadores, mentre que per la seva banda Machintosh va desenvolupar la “Intermedya” i la “HyperCard”.

La denominació d'hipertext és originària de Ted Nelson en l'article No More Teacher’s Dirty Looks (Nelson, 1970) referint-se a un sistema en què els arxius de text, veu, imatges i vídeo tinguessin la capacitat d’interactuar amb els lectors. Nelson, a més d’inventar els termes hipertext – qualsevol peça d’escriptura no lineal – i hipermèdia, va dedicar molts anys a construir Xanadu, una mena de “biblioteca total universal”, precedent de la web, permetent la connexió i col·laboració de persones de tot el món a través de text, imatge o so. Va considerar per primer cop funcionalitats o idees recollides avui de forma natural, com ara poder seguir la “història” d’un document modificat pels diversos autors, tenir cura dels seus drets, o poder lligar un document a tots aquells amb qui està relacionat dins del mateix context de treball.  La idea bàsica i original de l’hipertext afecta la forma d’accedir a la informació, movent-s’hi a través, a la manera lliure però conscient d’un navegant.

Cita bibliogràfica:
Assignatura Ficció i no ficció interactives impartida pel professor Xavier Berenguer. Doctorat en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica (2006-2008). Departament de Comunicació. Universitat Pompeu Fabra.
http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/cursos/interact/principal.html

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:
Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.