n dels punts nuclears de la seva anàlisi  se centra en aspectes relacionats amb la teoria literària. El mateix títol de la seva obra  Hipertexto. La convergencia de la teoría crítica contemporánea y la tecnología (1995), fa referència al procés de “convergència” entre la teoria literària contemporània (Barthes, Derrida, Bajtín, Jameson, etc.) i elements d’un nou mitjà, el digital. Els condicionaments que el mitjà tradicional oferia es tornen obsolets ja que el nou mitjà ofereix un  plantejament i un desplegament en els quals es revela tota la seva essència tecnològica en incorporar una nova forma de comunicació, la hipertextual. Una de les premisses bàsiques en la investigació de Landow consisteix a plantejar que els límits que sempre s’han atribuït a la mateixa obra literària no eren en la seva totalitat propis, sinó que venien determinats pel mitjà en el qual es desenvolupava.

Una  altra de les aportacions principals en l’obra de Landow és la que suggereix que en la teoria literària (i en certes pràctiques associades) hi ha una voluntat de trencar amb les limitacions que la forma impresa imposava a l’obra. En cita com a exemples la cerca de la ruptura de la linealitat, la fragmentació i la dispersió, les quals es poden localitzar en determinades obres que anticipaven com a desig les possibilitats d’un nou mitjà, les quals es veuen acollides en la forma hipertextual.

La tasca de Landow a Teoría del Hipertexto (1997) és coordinar i agrupar aquest conjunt de textos per tal de donar un sentit narratiu lineal al llibre, començant des d’una vessant més teòrica i descriptiva fins acabar en una part més gràfica, utilitzant nombrosos exemples pràctics per tal d’aplicar les teories formulades.  En aquesta obra es fa una descripció del que és l’hipertext i quines són les seves implicacions en la societat. A partir de la definició de sistema hipertextual digital, l’obra aborda el concepte de no linealitat, a través de la qual es pot accedir d’una informació a una altra mitjançant la vinculació. Aquesta peculiaritat ofereix al lector múltiples rutes alternatives a l’hora de cercar una informació, la qual cosa trenca amb els convencionalismes imperants fins a la creació de l’hipertext. L’hipertext, segons Landow, està format per diversos blocs de text individuals, la qual cosa permet enllaçar-ho amb la teoria literària i crítica actual. Segons l’autor, aquest fenomen sorgeix  com a conseqüència de la insatisfacció respecte al llibre imprès i el pensament jeràrquic.

A  Hipertexto 3.0: teoría crítica y nuevos medios en la era de la globalización (2005), Landow actualitza el text canònic sobre la teoria de l’hipertext que va formular  a finals del segle XX. En els anys 90 i principis d’aquest segle, la seva aportació és innovadora des del punt de vista que va ser el primer en establir relacions i paral.lelismes entre la teoria literària i la tecnologia informàtica. En aquesta tercera edició (Landow, 2005) hi inclou nous  materials sobre el desenvolupament de les tecnologies vinculades a Internet, posant especial èmfasi en la seva creixent expansió global i en les implicacions socials i polítiques d’aquesta tendència analitzades des d’una perspectiva post-colonial. També analitza blocs, pel.lícules interactives i la relació de l’hipermèdia amb els jocs.

Cita bibliogràfica:
Landow, George P. (1995), Hipertexto. Barcelona: Paidós.
--- (1997), Hypertext 2.0: The Convergence of Contemporary Critical Theory and Technology. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
--- (2005), Hipertexto 3.0: teoría crítica y nuevos medios en la era de la globalización. Barcelona: Paidós.

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.