egons Landow, i partint de la premissa que la tecnologia determina les formes del pensament i la seva expressió, l’arribada d’una nova tecnologia dóna lloc a noves formes culturals. L’hipertext, amb les seves xarxes de nodes i enllaços, permet superar les jerarquia de l’estructura impresa. Al no tractar-se d’un sistema tancat, permet desplaçar la responsabilitat de la decisió al destinatari. L’hipertext és una sistema obert que permet al receptor construir els seus propis camins de lectura saltant de lèxia en lèxia d’acord amb els seus interessos personals. El text escrit compta amb un principi i un final, però en l’hipertext això no és exactament així, sinó que es creen en cada lectura en funció dels recorreguts que estableixi el lector. Per tant, segons Landow, el text s’acaba i l’hipertext continua creixent gràcies a la possibilitat d’afegir noves lèxies per part dels seus autors o inclús els lectors. La importància d’aquest discurs ja no radica en la seva innovació actual, puix que la majoria de tecnologies interactives ja són col.laboratives, sinó en el fet que aquest plantejament ja el va formular i articular Landow en relació a la teoria literària fa dues dècades.

 

Cita bibliogràfica:
Landow, George P. (1995), Hipertexto. Barcelona: Paidós.
--- (1997), Hypertext 2.0: The Convergence of Contemporary Critical Theory and Technology. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
--- (2005), Hipertexto 3.0: teoría crítica y nuevos medios en la era de la globalización. Barcelona: Paidós.

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.