andow també analitza les noves relacions polítiques que s’estableixen a partir de l’hipertext. Segons ell, el text comporta implícitament unes relacions de poder determinades entre les diferents parts que intervenen (editor, autor, lector); per la seva banda, l’hipertext obliga a una redefinció de les relacions que s’estableixen entre les instàncies, atorgant un major poder de decisió al lector, que és capaç d’escollir diversos camins de lectura. En aquest sentit, a l’hora d’establir una divisió per agrupar les característiques pròpies del gènere estudiat, ens hem basat en aquestes noves relacions per agrupar-les, i tal com comenta Landow, hem donat més importància que la que es dóna tradicionalment al paper que hi juga el receptor de l’obra, ara no només caracteritzat per a ser un espectador passiu sinó per a convertir-se en un usuari actiu i participant. Aquesta premissa de Landow, també present en l’anàlisi posterior de Xavier Berenguer, es configura com a central per a definir i caracteritzar el documental multimèdia interactiu i per elaborar un model d’anàlisi adequat que contempli la presa de decisions de l’interactor com una part essencial del procés navegacional i interactiu.

Cita bibliogràfica:
Landow, George P. (1995), Hipertexto. Barcelona: Paidós.
--- (1997), Hypertext 2.0: The Convergence of Contemporary Critical Theory and Technology. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
--- (2005), Hipertexto 3.0: teoría crítica y nuevos medios en la era de la globalización. Barcelona: Paidós.

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.