andow planteja dos models d’hipertext: en primer lloc trobem el model tancat, el qual conté diversos enllaços però està vinculat a si mateix, impedint que l’usuari pugi accedir a continguts externs. El segon model és obert, permetent a l’usuari accedir a continguts externs al propi hipertext d’origen. Pel que respecta al CD-ROM, el llibre enalteix les seves propietats, ja que permet emmagatzemar molta informació ocupant poc espai, però posa de manifest el problema d’accés a la informació, ja que degut a la limitació d’espai que pot emmagatzemar aquest suport, obliga a canviar de CD-ROM habitualment. Per tant, Landow reivindica la utilitat de treballar en xarxa, ja que d’aquesta forma múltiples ordinadors poden accedir a la informació sense haver de dependre de suports externs de dades.

L’hipertext es pot classificar segons dues estructures fonamentals: la primera es correspon a un sentit lineal de la informació, mentre que la segona fa referència a la informació dispersa, és a dir, en xarxa. L’estructura axil respon a una organització lineal de la informació, però si es té en compte la vinculació de diverses estructures axils, això genera una estructura en xarxa, la qual agrupa a tot un conjunt d’elements diversos. Això és degut a la gran capacitat de l’hipertext de reutilitzar la informació. Landow també destaca els avantatges de crear una obra electrònica respecte la edició en paper, ja que la recuperació de les dades és molt més ràpida i permet vincular-ho amb altres continguts per obtenir informació addicional.

 

Cita bibliogràfica:
Landow, George P. (1995), Hipertexto. Barcelona: Paidós.
--- (1997), Hypertext 2.0: The Convergence of Contemporary Critical Theory and Technology. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
--- (2005), Hipertexto 3.0: teoría crítica y nuevos medios en la era de la globalización. Barcelona: Paidós.

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.