ls orígens de la narrativa interactiva es remunten alguns segles enrera. Ja a partir del segle XIII comencem a trobar clars exponents que avancen conceptes que es desenvoluparan molt posteriorment, com són els casos de Ramon Llull o Gottfried Wilhelm, i entre els contemporanis autors com Julio Cortázar i  Jorge Luis Borges, entre d’altres 1.

A l’article “Una dècada d’interactius” (Berenguer, 2004), Berenguer opina que, com que el mitjà interactiu és més audiovisual que literari, les investigacions sobre l'hipertext des de la perspectiva literària semblen haver arribat a un cert estancament. Abans dels primers interactius divulgatius o documentals, es parlava ja d'interactius literaris i de ficció, d'aquí el terme hipertext. Berenguer considera que el terme ficció interactiva va sorgir, per primer cop, durant la promoció del joc Zork, l’any 1982. Malgrat la limitació narrativa que presenta aquest joc, el gènere d'aventures al qual pertany (tal com Myst) constitueix un dels models de referència, un model segons el qual la interacció revela progressivament la història. També pren com a model de referència en el món dels jocs SimCity. Berenguer ho descriu de la següent manera:

“En aquest joc no hi ha una història prèvia sinó que es va construint a mesura que s'interacciona, de manera que cada jugador experimenta un relat diferent. Aquesta fórmula, originalment aplicada a l'evolució d'una ciutat, s'ha aplicat amb èxit a d'altres escenaris; a l'últim, The Sims, s'aplica a la simulació d'una família. Es tracta, doncs, d'una primera simulació dramàtica i de l'experiència interactiva més propera de la ficció en el sentit tradicional. A més, suposa l'aplicació a la narrativa d'una qualitat genuïnament digital: la generació de continguts.” (Berenguer, 2004) 

També menciona els MUDs (Multi User Dungeons), on les experiències evolucionen d'acord amb les interaccions, com a SimCity, però, a més, es desenvolupen en el si d'una comunitat de jugadors, de manera que no només es juga contra l'ordinador sinó contra d'altres jugadors, convertint l'entreteniment en un espai de socialització. En el món dels jocs, en suma, les referències imprescindibles en matèria de narrativa interactiva són Myst, SimCity i els MUDs. Un altre aspecte a tenir en compte són els conceptes relacionats amb la compatibilitat entre narrativa i jugabilitat. Comenta Berenguer al respecte:

“En un pla teòric, les diferències poden ser notables. Per exemple, les diferències en el tractament del temps: en narrativa es relata, comunament, un temps passat, mentre que el joc es desenvolupa en temps present. La narrativa utilitza salts en el temps i a més a més sol comprimir-lo; en canvi, en un joc l'experiència segueix un estricte temps real. També hi ha diferències en la manera de tractar l'espai que envolta l'acció: l'entorn espacial forma part fonamental d'un joc, en canvi, en una narració pot arribar a ser irrellevant.” ”(Berenguer, 2004)

A la part final del text, Berenguer presenta l’aportació que pot considerar-se com a nuclear d’aquest article: considera que a cada programa en particular li correspon una interacció més o menys forta. Planteja tres possibles graus i els defineix com a interacció feble, mitjana i forta. Ho explica i argumenta de la següent manera:

“La difusió d'informació, per exemple, requereix només un grau feble (seria absurd, per exemple, posar obstacles per trobar el significat d'una paraula en una enciclopèdia). Per la seva banda, el documental i la no ficció es presten a una interacció mitjana (idònia per regular el ritme d'assimilació), mentre que la ficció i, en general, la creació lliure, permeten la interacció en el sentit més fort.” (Berenguer, 2004)

Aquesta classificació del grau d’interacció constitueix una de les aportacions més interessants en els textos de l’autor, i en el present treball es considerarà a l’hora de plantejar i aplicar el model d’anàlisi centrat en el documental multimèdia interactiu.

Citació bibliogràfica:
Berenguer, Xavier  (2004). “Una dècada d’interactius”. Temes de Disseny, 21, pàg 30-35.
Assignatura Ficció i no ficció interactives impartida pel professor Xavier Berenguer. Doctorat en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica (2006-2008). Departament de Comunicació. Universitat Pompeu Fabra.
http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/cursos/interact/principal.html

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.