a interactivitat implica un tipus de narració anomenat “no lineal”, diferent a la proposada segles enrera per primera vegada en la comèdia grega. Com Berenguer afirma a “Escriure programes interactius” (Berenguer, 1997), el mitjà interactiu és un tipus de mitjà que s’adapta perfectament als formats informatius, educatius, documentals i lúdics. Però per altra banda, es pregunta com pot la interactivitat afectar a la narrativa, i planteja la següent qüestió: quines són les possibilitats cinematogràfiques del nou mitjà?

En aquest article (1997), Berenguer treballa un altre concepte de gran rellevància en el seu discurs. Afirma que qualsevol tipus de narració, sigui o no interactiva i encara que sigui lliurada intermitentment en el temps, és rebuda per l'espectador en forma lineal. Per extensió, tots els narradors s'enfronten doncs al mateix problema: plantejar i desplegar una sèrie d’esdeveniments en el temps i l’espai. L’única diferència que s’observa és que els sistemes interactius han de preveure més d’un desplegament a la vegada i com més variats millor. L’exemple del cal.ligrama il.lustra perfectament la idea que es vol transmetre: la seva estructura es configura com una mostra molt elemental d’una obra diversificada que admet diverses lectures.

 

Citació bibliogràfica:
Berenguer, Xavier  (1997) “Escriure programes interactius”. Barcelona: Formats, 1.Universitat Pompeu Fabra.  Versió en línia disponible a: http://www.iua.upf.es/formats/formats1/a01ct.htm

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.