harles Babbage va ser la primera persona en concebre la idea del que avui anomenariem ordinador. Babbage va descobrir que es donaven greus errors en el càlcul de taules matemàtiques i llavors va intentar trobar uns mètodes a través dels quals puguessin ser calculades automàticament aquestes taules mitjançant una màquina. Aquest invent tenia com a objectiu eliminar els errors deguts al cansament i fatiga que patien les persones encarregades de compilar les taules matemàtiques de l’època. L’any 1991, el Museu de Ciència de Kensington va construïr una màquina diferencial basant-se en els dibuixos de Babbage i utilitzant tècniques disponibles en aquella època. La màquina funcionà correctament.

Herman Hollerith va ser un dels pioners en el desenvolupament de la informàtica i el processament automatitzat de grans volums d’informació. Va ser un home amb una gran visió de progrés, un visionari, dotat d’una enorme creativitat i esperit de servei, així com també una notable capacitat empresaria i una ferma convicció en la necessitat i oportunitat de les noves tecnologies en el desenvolupament de la societat moderna.

Alan Turing pot ser considerat el pare de la Intel.ligència Artificial. Juntament amb Alonzo Church als Estats Units (creador del càlcul lambda, que transformava totes les fòrmules matemàtiques un una sola fòrmula estandar), els treballs de Turing varen tenir conseqüències directes en el desenvolupament de les Ciències de la Computació i la Intel.ligència Artificial. De la mateixa manera, amb aquests fonaments, l’ingenier alemany Honrad Zuse va dissenyar la primera computadora electromecànica binaria, el Z1. Turing creia fermament que les màquines pensants arribarien a existir i va preveure que cap a l’any 2000 una màquina jugaria el “joc de la imitació”, com ell va anomenar el seu test, de tal manera que un interrogador mitjà no tindria més del 70% de possibilitats d’efectuar la identificació correcta després de cinc minuts de preguntes. Durant els anys de la segona guerra mundial, Turing va col.laborar en el disseny d’una màquina anomenada “Bomba”, que explorava les combinacions possibles generades per la màquina codificadora alemanya “Enigma”. També va treballar en el desenvolupament de Colossus, per molts experts considerat com el primer ordinador electrònic i que funcionava amb vàlvules (tubs de buit) en comptes de relés.

Norbert Wiener va desenvolupar bona part de lateoria de la  cibernètica. Molts autors han vist a Wiener com un antecedent teòric de les xarxes i de l’espai virtual que posteriorment ocuparia la comunicació. La retroalimentació és un dels conceptes cabdals de la Cibernètica (Kybernetés, etimològicament del grec que significa l’art del timó, el que guia). El concepte l’extrau a partir de l’observació, d’assimilar els models dels animals per a aplicar-los a les màquines. Es tracta d’un comportament intel.ligent (equivalent a la intel.ligència artificial en el cas de les màquines) perquè és capaç de processar la informació captada i respondre. Partint de les seves observacions i investigacions, Wiener va profunditzar en la recerca de les similituds entre el cervell humà i l’artificial, el de l’ordinador. Conegut el sistema operatiu, era possible intervenir, entendre o explicar les pautes de comportament i per extensió, les expressions socials de la conducta.

Claude Shannon va treballar en moltes àrees, essent la més notable tot el referent a la teoria de la informació, un desenvolupmant que va ser publicat l’any 1948 sota el nom Una teoria matemàtica de la Comunicación. En aquest treball va demostrar que totes les fonts d’informació (telègraf elèctric, telèfon, ràdio, gent parlant,…) es poden medir i que els canals de comunicació tenen una unitat molt similar. Va demostrar també que la informació es pot transmetre sobre un canal si la magnitud de la font no excedeix la capacitat de transmissió del canal que la condueix, sentant les bases alhora per a la correcció d’errors, supressió de sorolls i redundancia.

Konrad Zuse va construir la primera computadora electromecànica binaria programable, la qual es basava en una sèrie de relés elèctrics per automatitzar els processos. L’any 1940 Zuse va acabar la Z-2, la qual va ser la primera computadora electromagnètica funcional del món. Entre 1945 i 1946 Zuse va desenvolupar el Plankälkul, o càlcul de plans, que és considerat com el primer llenguatge algorítmic del món

Jack Kilby investigà la producció dels microprocessadors i va contribuir a establir els conceptes tècnics usats avui en dia en tot el camp de la microelectrònica.  Durant la seva carrera, Kilby ha patentat més de 60 invents que s’han incorporat a la indústria del consum, les fabricacions militars i les aplicacions comercials de la tecnologia dels microprocessadors. L’any 2000 Kilby va ser galardonat amb el Premi Nobel de Física per la contribució del seu invent al desenvolupament de la tecnologia de la informació.

J.C.R Licklider és considerat precursor de nocions bàsiques com el concepte de la xarxa, el ratolí, l’hipertext o el sistema “windows”. Segons la seva visió, el concepte de Galactic Network és la següent: Internet és una inmensa xarxa de xarxes d’ordinadors connectats entre si, cosa que permet compartir informació, programes, enviar missatges,… amb independència de la localització dels seus usuaris. Tota aquesta revolució de les telecomunicacions té el seu origen en la dècada dels 60 i sota la figura de Licklider. Tot s’origina quan l’exèrcit d’Estats Units posa en marxa un sistema de comunicacions entre els seus ordinadors per a connectar-los entre si. Dos n’eren els objectius principals: tenir accés a una determinada informació en diferents punts del país al mateix temps i evitar que un eventual atac trenqués la xarxa militar de telecomunicacions. Es creava d’aquesta manera ARPANET (Xarxa de la Agència de Projectes d’Investigació Avançada), la primera xarxa de comunicacions. A partir d’aquest moment les coses succeïren molt ràpidament. Poc a poc ARPANET va deixar de tenir interès com a mitjà estratègic per una guerra i altres institucions gobernamentals i s’ocupà de potenciar el desenvolupament de mitjans per compartir recursos tècnics i humans orientats a la investigació científica. A partir de la implicació d’algunes Universitats com les de UCLA o l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), el projecte s’anomenà INTERNET. Del milió d’usuaris que hi havia en el mòn l’any 1989 es va passar a 100 milions l’any 1997, per no citar l’increment viscut durant els anys actuals

Vannevar Bush és conegut pel rol polític que va tenir durant el desenvolupament de la bomba atómica, per la seva idea del Memex (un concepto precursos de l’actual Internet) i per a formar part del projecte secret Majestic 12. Vannevar Bush va ser un científic implicat en diferents recerques, entres les que destaca l’invent de l’analitzador diferencial: el primer computador analògic condemnat a l’obsolència degut a l’aparició de la computadora digital.

John Cage, revolucionari de la música contemporània que es caracteritza per utilitzar un llenguatge caòtic. Compositor nordamericà que va influir notablement a la vanguarda del seu temps. Va ser el primer en utilitzar el silenci com a mitjà musical. Destaquen els conceptes de piano-preparat, música no intencional.

Fred Waller és considerat un dels precursors dels  primers sistemes audiovisuals orientats a la simulació del segle XX, el cinerama.

Ivan Sutherland va combinar cascos virtulas i tecnologies televisives amb computadores que tenien programats models tridimensionals de paisatges i cases. Posteriorment, la NASA i el departament de Defensa nordamericà crearen a partir d’aquestes investigacions experiments com simuladors de vol i en entrenament de tancs i submarins. Cal destacar la figura de Sutherland també per el seu programa d’investigació sobre el grafisme computeritzat; per altra banda, va donar forma al concepte de món virtual i va advertir la importància d’ introduir-nos en ell no només a través de la vista i l’oïda, sinó també amb el tacte. El sistema d’aquest científic buscava el mode en que els ésssers humans s’expressen amb els objectes físics, emputxant, tirant i manipulant-los amb les mans. També en aquest camp, l’any 1968 s’imagina i anomena el concepte de poder rebre imatges per ordinador a través d’ulleres com al “Head mounted display”, avançant-se al que avui en dia es coneix com a realitat virtual. Per altra banda, en la investigació dels móns virtuals des dels seus inicis, hem situar com a qüestió cabdal les interfícies i indicadors amb els que les persones manipulaven directament objectes virtuals en tres dimensions sense fer res diferent del que farien amb un objecte real.

Morton Heilig, fascinat amb les possibilitats del Cinerama de Waller,  va patentar l’any 1958 el “Sensorama”, que es podria definir com la primera màquina més o menys integral de realitat virtual, tot i que no comptava amb la matemàtica informàtica aplicada. El sensorama era una gran màquina que utilitzava so estereofònic, imatges en tres dimensions, resposta sinestèsica –és a dir, activava moviments físics responent a diferents estímuls de l’usuari -  i proporcionava olors ambientals. Es tractava, segons el mateix Heilig, d’un “teatre de l’experiència” o ·”un art de la consciència". El primer model simulava l’experiència de conduir una moto per Brooklyn. Es podia olorar la gasolina i també l’olor de la pizza mentre es passava davant la pizzeria. El sensorama va ser el primer simulador dissenyat per a l’entreteniment.  Heilig també es va interessar en màquines de joc multisensorials, en nous conceptes de cinema i teatre interactiu, els quals anomenava “participatoris”. Heilig va ser també pioner en la construcció del HMD (Head Mounted Display) o casc virtual, que Ivan Sutherland milloraria l’any 1968 incorporant-hi el factor informàtic.

Joseph Weizenbaum és un dels pioners en les investigacions en Intel.ligència Artificial, Creador del programa parlant ELIZA: programa de caràcter generatiu (capacitat de generar continguts des de la senzillesa d’un programa lògic)

Raymond Kurzweil va fer aportacions a la tecnologia de la Intel.ligència Artificial, creador del concepte de màquines intel.ligents, màquines espirituals i xarxa MATRIX futura, gran empresari (compta amb un extens consorci d’empreses), visionari i profeta a partir  de les seves diferents obres i articles. Considerat Cybernostradamus.

Douglas Engelbart reunia coneixements en quatre camps principals: la creació d’artefactes (el que avui anomenaríem hardware), el llenguatge de l’home, la metodologia i l’entrenament. Aquestes àrees formen part de la seva dimensió cognitiva de la tecnologia. Entre altres innovacions importants d’Engelbart cal citar, en forma d’enumeració: el primer sistema digital de producció col.lectiva (o groupware) basat en la idea de l’hipertext (Theodor Nelson va usar el terme hipertext l’any 1965 al que va definir com a escriptura no-seqüencial); un sistema d’obertura de finestres, que avui en dia és la base dels diferents sistemes operatius com Windows Vista, que opta cada cop més cap a finestres escalables, model que Apple ja fa anys que utilitza, des dels seus origens; sistemes d’ajuda integrats en el sistema operatiu, també anomenats help-on-line, i que cada vegada són més particulars en funció del programa i les tasques que realitzem i que complementen o substitueixen els manuals escrits; processador de textos, com és el cas de Word o els nous processadors que es troben a la xarxa en una de les possibles aplicacions de la Web 2.0; sistema avançat de correu electrònic.

Si Vannevar Bush va ser el pioner que va imaginar una màquina per a navegar en una xarxa de textos interconectats, i Douglas Engelbart el seu genial creador, a Ted Nelson li correspón el mèrit d’haver sabut utilitzat, per primera vegada, la paraula hipertext per a definir-la (en un congrés celebrat l’any 1965). Varen ser necessaris 18 anys des de Vannevar Bush per a que, l’any 1963, Ted Nelson manifestés les seves idees al respecte, inventat termes com el d’hipertext o hipermedia per a referir-se a escrits no seqüencials que coordinaven la presentació de qualsevol tipus d’informació: text, imatges, pel.lícules,… Una idea cabdal de la seva teoria hipertextual es basava en la idea d’arxivar qualsevol tipus de material significant, no només tetxos escrits, doncs imatges, música,… dins d’una estructura evolutiva i reticular, que col.loca a Nelson entre els pioner de la hipermedialitat, el concepte de diferents media compartint una mateixa aplicació.

Tim Berners Lee és considerat el creador de la World Wide Web, del codi per a escriure pàgines a la xarxa, l’Hipertext Markup Language (HTML) i de l’estandarització del protocol TCP/IC. També  ha creat i és el director del consorci regulador d’Internet W3C.50.

Per la seva banda, Jaron Lanier és músic, pintor, escriptor, informàtic i pare i inventor de la realitat virtual.

Steve Jobs va ser el creador de l’empresa Apple amb Steve Wozniak , del primer ordinador personal amb el sistema Macintosh i de les productores Next i Pixar.  Va inventar i desenvolupar l’ iMac i l’iPod, entre d’altres genials invents.

Per la seva part, i sempre lligat a la figura de Jobs, Steve Wozniak destaca per ser el cofundador d’Apple, creador de l’Apple II (el més rentable dels ordinadors), desenvolupador de hardware i software.

 

 

Cita bibliográfica:
Assignatura Ficció i no ficció interactives impartida pel professor Xavier Berenguer. Doctorat en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica (2006-2008). Departament de Comunicació. Universitat Pompeu Fabra.
http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/cursos/interact/principal.html

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.