n aquesta part es descriuen les aportacions dels d’alguns personatges que es varen convertir en autors molt importants d’obres de referència en diferents èpoques de la història. Els precursors més destacats de la literatura hipertextal citats són Ramon Llull, Gottfried Wilhelm Leibniz, Jonathan Swift, Lawrence Stern, Stephan Mallarmé, Jules Gabriel Verne, Lewis Carroll (Charles Lutwidge Dogson), Jack London, James Joyce (John Griffith Chaney), Julio Cortázar, William Bourroughs, Italo Calvino, Milorad Pavic i Jorge Luis Borges.

 

RAMON LLULL

La ciutat de Mallorca, 1232/33 ‐ la ciutat de Mallorca, 1315/16

Escriptor, filòsof, místic, missioner i teòleg del segle XIII. Considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a utilitzar una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel∙lístics.

Ramon Llull és reconegut com un pioner de la informàtica degut a les influències que va tenir sobre l’obra de Gottfried Leibniz, filòsof alemany, creador del sistema binari que utilitzen els ordinadors actualment.Va ser l’any 1315 en el llibre Ars magna on trobem una de les aportacions més rellevants actualment. Ramón Llull, en la seva obra, va parlar per primer cop, sense saber-ho, d’intel∙ligència artificial. Llull treballava amb la idea de que el raonament podía ser efectuat de manera artificial.

GOTTFRIED WILHELM LEIBNIZ

Leipzig, 1 de juliol de 1646 ‐ Hannover, 14 de novembre de 1716
Filòsof alemany que va fer aportacions en molts terrenys com la matemàtica, la física, la història, el dret i la religió. Ocupa un lloc rellevant en la història de la filosofia i de les matemàtiques. Va inventar el càlcul infinitesimal paral∙lelament a Newton i el sistema binari, el qual consitutueix la base tecnològica dels ordinadors actuals.

Leibniz va ser, juntament amb René Descartes i Baruch Spinoza, un dels tres racionalistes més importants del segle XVII. La seva filosofia també es basa en la tradició escolàstica i anticipa la lògica moderna i l'anàlisi. Va fer moltes contribucions a la física i a la tecnologia, i va avançar nocions que van aparèixer molt més tard en biologia, medicina, geologia, probabilitat, psicologia, lingüística, iciència de la informació. Leibniz pot haver estat un dels primers informàtics i teòrics de la informació. En la seva joventut, va escriure sobre el sistema binari que utilitzen els ordinadors, i el va continuar tractant aquest tema al llarg de la seva carrera i obra.

JONATHAN SWIFT

Dublín, 30 de novembre de 1667 ‐ Dublín, 19 d'octubre de 1745

Escriptor irlandès. Autor, entre d'altres, d'Els Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels,  Swift és probablement l'escriptor satíric en prosa, mestre de la sàtira en dos dels seus estils: l'estil d'Horaci i el de Juvenal, més important en l'idioma anglès. L’aportació que Jonhatan Swift ha fet està estretament lligada a la robòtica i l’anticipació dels fets. El terme robòtica (màquines capaces d'exercir tasques repetitives, tasques en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l'ésser humà o tasques irrealitzables sense intervenció d'una màquina) apareix com a tal el 1921 pero moltabans Jonathan Swift i Voltaire ja l’havien plantejat.

LAWRENCE STERN

Clonmel, Tipperary, 24 de novembre de 1713 ‐ Londres, 18 de març de 1768

Lawrence Stern era militar va estudiar a Jesús College de Cambridge, on es va llicenciar l’any 1737. Un any més tard el van ordenar sacerdot de l’església d’Anglaterra. L’any 1741 va millorar la seva posició social casant‐se amb Elizabeth Lumley, matrimoni que el va fer força desgraciat, tot i que del fruit d’aquest va néixer la seva filla Lydia.L’any 1759, en la seva estada a Londres, va començar la seva carrera narrativa amb A Political Romance (1759), on ja apareix la seva preocupació per donar més èmfasi a les opinions que a les accions dins la trama novel∙lística. L’aportació que Lawrence Stern ha fet té ha veure amb el món de la narrativa. Ell anticipa molts dels recursos narratius que apareixen a les avantguardes literàries de finals del segle XIX i principi del XX. El monòleg interior, del qual en parlarà també Joyce uns anys després, és el recurs narratiu que es considera una aportació seva.

STEPHAN MALLARMÉ

París, 18 de març de 1842 ‐ Vervins, Illa de França, 9 de setembre de 1898

Stephan Mallarmé era un dels grans poetes i crítics del segle XIX a França, moment que
representa la culminació i la superació del simbolisme francès. És un antecedent clar de les avantguardes que apareixerien en el segle següent. Al principi de l’obra poètica de Mallarmé podem trobar trets característics de tres contemporanis il∙lustres als quals considerava els seus mestres: Théophile Gautier, Théodore de Banville i Charles Baudelaire. A l’inici de la segona meitat del segle XIX va iniciar una renovació en la poesía i  la influència d’aquesta la trobem encara en els nostres dies. Va ser un dels pioners del decantisme francès. Creador d’una sintaxi experimental, on l’hipervat barrejava construccions angleses i llatines, d’un ritme i un vocabulari poc comú. Mallarmé va crear poemes tancats en ells mateixos, allunyats de qualsevol realisme on el sentit prové de les pròpies ressonàncies.

JULES VERNE

Nantes, 8 de febrer de 1828 ‐ Amiens, 24 de març de 1905

Jules Gabriel Verne era un escriptor francès de novel∙les d’aventures. Se’l considera juntament amb H.G Wells un dels pares de la ciència ficció. Es tracta del segon autor més traduït en tots els temps.  El tret més característic de Verne és que va predir amb gran exactitud, en els seus relats fantàstics, l’aparició d’alguns dels productes generats per l’avanç tecnològic del segle XX, com la televisió, els helicòpters, els submarins o les naus espacials.

LEWIS CAROLL

Daresbury, Cheshire, 27 de gener de 1832 ‐ Guildford, Surrey, 14 de gener de 1898

Charles Lutwidge Dogson, més conegut pel seu pseudònim Lewis Carroll, era sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor. Aquest escriptor britànic és conegut sobretot per la seva obra Alícia al país de les meravelles.

JACK LONDON

San Francisco, 12 de gener de 1876 ‐ Glen Ellen, Califòrnia, 22 de novembre de 1916

Jack London, probablement nascut com John Griffith Chaney, va ser un escriptor nord‐americà. Va tenir una educació autodidacta a partir dels llibres que hi havia a la biblioteca pública de la ciutat on vivia. Ël seu objectiu era ser el propietari d’una gran empresa i degut a això no li importava que la producció d’obres durant aquella època fos pèssima mentre aquestes li donessin diners. Ell mateix va estudiar‐se manuals d’agricultura i volums científics on va aprendre a crear un sistema de ranxo que en l’actualitat seria elogiat per la seva saviesa ecològica. Jack London va saber adaptar la saviesa de l’agricultura asiàtica sostenible als Estats Units.

JAMES AUGUSTINE JOYCE

Rathgar, Dublín, 2 de febrer de 1882 ‐ Zuric, 13 de gener de 1941

James Joyce va ser un poeta i escriptor irlandès considerat un dels més influents en el segle XX. L'experiència irlandesa de Joyce és essencial en la seva literatura i ofereix el decorat de tota la ficció, a més de gran part dels temes. El seu univers de ficció arrela profundament a Dublín i reflexa la vida familiar i els esdeveniments d'amics (i enemics) de l'escola i l’institut. És per això que acaba esdevenint un dels autors més cosmopolites dels grans autors del modernisme anglès. L’obra de James Joyce titulada Ulisses és probablement la novel∙la més important del segle XX i una de les millors obres de la imaginació creadora que mai abans s’ha creat. És una magnifica novel∙la humana i còmica que parla dels valors humans i l’home comú. Joyce no vol que la seva novel∙la sigui només una narració per entretenir al lector sinó que busca una reflexió d’aquest sobre els valors humans de la societat i allò característic de l’home comú.

JULIO CORTÁZAR

Brussel∙les, 26 d’agost de 1914 – París, 12 de febrero de 1984
La seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flashos que conformen un micro‐univers que enganxa el lector ‐espectador o actiu, segons el seu diàleg amb el lector. Ell vol un lector actiu, capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "enganxa". Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no‐geomètriques. Són contes que contenen cadascun una novel∙la en 10 pàgines. Julio Cortázar és considerat un dels autors més innovadors i originals del seu temps. Ell era tot un mestre en el relat curt, la prosa poètica i la narració breu, només comparable amb Jorge Luis Borges, Antón Chéjov o Edgar Allan Poe. Cortázar és el creador d’importants novel∙les que van iniciar una nova forma de fer literatura a Llatina Amèrica, trencant amb els motlles clàssics mitjançant narracions que escapen de la linealitat temporal o on els personatges adquireixen una autonomia i una profunditat psicològica poc vista fins aleshores.

WILLIAM BOURROUGHS

Saint Louis, Missouri, 5 de febrero de 1914 – Lawrence, Kansas, 2 d’agost de 1997

Bourroughs va néixer en una família adinerada. El seu avi va inventar una màquina de sumar que va servir per fundar la Burroughs Adding Machines. Al 1936 William va acabar els estudis a la Universitat de Harvard. Desfer‐se del virus del llenguatge és el primer pas que l’esser humà ha de fer. La guerra contra aquests virus estableix una continuïtat en gran part de la seva obra, on els protagonistes (humans, extraterrestres, essers inorgànics, dimonis etc) están clarament en un bàndol o en un altre i s’enfrontaran violentament, sense regles de cap tipus. Els esforços de l’autor per transcendir les regles del llenguatge aconsegueixen finalment destruir la tirania de manera que William Bourroghs aconsegueix expresar imatges i mons com ningú abans havia pogut.

ITALO CALVINO

Santiago de las Vegas, l’Havana, 15 d’octubre de 1923 – Siena, Toscana, 19 de
setembre de 1985

Italo Calvino va néixer a Santiago de la Vegas, prop de l'Havana, a Cuba. Al 1925 va marxar cap a Sanremo. Durant la seva infantesa, Calvino va rebre una educació laica i antifeixista, d'acord amb l'actitud dels pares, que es consideraven lliurepensadors. Va anar a l'escola infantil St. George College i després a les Scuole Valdesi. Durant la secundària al Regio Ginnasio‐Liceo G.D. Hi ha uns quants autors de la literatura occidental que se’ls pot considerar antecessors de l’estudi de la narrativa digital pròpia del segle XXI. Ells ja havien imaginat espais transitoris, punts d'ingrés a una realitat reticular molt abans del desenvolupament de les tecnologies informàtiques. Italo Calvino va ser un dels autors de més renom dins la literatura italiana del segle XX, donant vida a obres que encarnen el millor exemple de narrativa "pre‐hipertextual". Ell no va arribar a conèixer Internet, ni tampoc la creació de la literatura amb mitjans digitals tal i com els coneixem avui en dia, però tot i així l'any 1985 va definir algunes de les característiques dels textos a la xarxa. Italo Calvino també teoritza sobre la “desaparició de l’autor”, tot atribuint un pes cabdal a la figura del lector i podríem considerar que aquesta teoria la podem veure una mica reflectida en l’actualitat ja que és molt semblant al fenomen que s’està produint a la web 2.0 on el creador deixar de tenir tan de pes perquè sigui l’usuari el que prengui tot el protagonisme i sigui el creador, en gran part, de la web.

MILORAD PAVIC

Belgrat, 15 de octubre de 1929 ‐ 30 de novembre de 2009

Pavic es un novel∙lista, poeta, traductor i historiador serbi. La seva obra més rellevant és el Diccionari the Khazars (1984) considerada una de les obres més interessants de la ficció post modernista. L’obra es basa en un llibre destruït, que va ser reconstruït a partir del diccionari del Khazar caçadors. És considerat L’exponent màxim de la narrativa hipertextual. Aquesta obra, juntament amb El último amor en Constantinopla, tenen la particularitat de que se n’han escrit dos versions la masculina i la femenina.
La narrativa no lineal o hipertextual és una de les aportacions més rellevants del escriptor Milroad Pavic. Va ser durant el segle XX quan els autors literaris buscaven maneres de trencar les limitacions que imposava la tradició que venia heretada del segle XIX en la seva tasca creativa. Això significava eliminar la marca del autor, multiplicar les perspectives, trencar amb la successió cronològica del discurs entre d’altres. També, cal recordar, que implica intentar acabar amb tots els obstacles que neixen del paper i la lectura en el format de llibre.

Podem classificar la narrativa no lineal o hipertextual en dos tipus:

Hiperficció constructiva: El lector pot modificar la història. La hiperficció constructiva consisteix en el treball col∙laboratiu de diversos autors (autoria compartida).
Hiperficció explorativa: Té només un autor, però dona la llibertat al lector de prendre decisions sobre els seus camins dins la lectura escollin quins nexes escollir en tot moment.

Ha de quedar clar que la narrativa hipertextual necessita un lector actiu. En la narrativa hipertextual les coses canvien, els rols de l’emissor i el receptor poden ser intercanviables, els continguts poder ser oberts, dependents de les decisions del usuari i no hi ha una única estructura central. La proposta que fan aquests autors, entre ells Milorad Pavic, és que s’abandonin els actuals sistemes conceptuals basats en nocions com centre, marge, jerarquia i seqüencialitat i substituir‐los per multilealitat, nodes, nexes i xarxes. Un subtipus especial dins de la narrativa hipertextual la composa la narrativa hipermedia, és a dir, aquella en que a més del text i els enllaços s’inclou un altre tipus d’element multimèdia , com el so, la imatge, la imatge en moviment etc. Els exemples més recents de novel∙la hipermèdia s’apropen molt als jocs d’ordinador, tan que cal preguntar‐se sinó són realitats similars.

 

JORGE LUIS BORGES

Buenos Aires, 24 d’agost de 1899 – Ginebra, 14 de juny de 1986

Escriptor argentí conegut especialment pels seus contes, assajos i per la seva obra poètica. Va créixer en el barri de Palermo. Va estudiar primer a Argentina i, durant la seva joventut, a Suïssa. En esclatar la Primera Guerra Mundial l'any 1914 la família es va traslladar a Ginebra. Borges va aprendre francès i llatí i de manera autodidacta alemany. La seva primera poesia,Himne a la mar, escrita en l'estil de Walt Whitman, va ser publicada en la revista Grècia. L’escriptor argentí Jorge Luis Borges va ser un visionari respecte el món d’Internet. En les seves obres ja prefiguraven la realitat virtual total, les biblioteques universals, la lectura infinita i personalitzada entre d’altres elements rellevants en l’actualitat. L’argentí posà molta insistència en recrear un món, més que conegut pels humans, on hi regni el coneixement, on els llibres atrapin els lectors inclús físicament, on es creuin sense parar la infinitat de dades que ens envaeixen i on el saber sembli tenir vida pròpia al marge dels savis. Jorge Luís Borge desperta, en les seves obres, immediates associacions amb la ciberrealitat actual. Borges potser considerat el precursor d’una nova fornada de ciberlectors que ja no es conformen amb llegir de manera passiva, sinó que volen formar part del llibre.

Citació bibliogràfica:

‐ L’enciclopèdia, Ramon Llull: Consulta 19/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0038253&BATE=Ramon%20Llull

‐ Viquipedia: Enciclopedia lliure, Ramon Llull: Consulta: 9/01/2010
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

‐ Wikipedia: Enciclopedia Libre, Metodo Condorcet: Consulta 19/01/2010
http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9todo_de_Condorcet

‐ L’enciclopèdia, Gottfried Leibniz: Consulta: 19/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0036849&BATE=Gottfried%20Wilhelm%20Leibniz

‐Wikipedia: Enciclopedia Libre, Gottfried Leibniz: Consulta: 19/01/2010
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gottfried_Wilhelm_Leibniz

‐L’enciclopèdia, sistema binari: Consulta: 10/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0223065&BATE=sistema%20binari

‐L’enciclopèdia, Jonhatan Swift: Consulta 10/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0064771&BATE=Jonathan%20Swift

‐Tecnologia Obsoleta, Mundos imaginarios mundos posibles: Consulta: 21/01/2010
http://www.alpoma.net/tecob/?p=417

‐La Gaceta, Cuando el destino nos alcance: Consulta 13/01/2010
http://gaceta.udg.mx/Hemeroteca/paginas/550/G550_O2%206.pdf

‐Wikipedia: Enciclopedia Libre, Jonhathan Swift: Consulta: 10/01/2010
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jonathan_Swift

‐L’enciclopèdia, Laurence Sterne: Consulta: 12/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0064138&BATE=Laurence%20Sterne

‐L’enciclopèdia, Monòleg Interior: Consulta: 12/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0234989&BATE=mon%F2leg%20interior

‐Wikipedia: Enciclopedia Libre, Laurence Sterne: Consulta: 12/01/2010
http://es.wikipedia.org/wiki/Laurence_Sterne

‐L’enciclopèdia, Stephan Mallarmé : Consulta: 12/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0039506&BATE=St%E9phane%20Mallarm%E9

‐Wikipedia: Enciclopedia Libre,Stephan Mallarmé: Consulta: 12/01/2010
http://es.wikipedia.org/wiki/St%C3%A9phane_Mallarm%C3%A9

‐L’enciclopèdia, Jules Verne : Consulta: 16/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0070178&BATE=Jules%20Verne

‐Wikipedia: Enciclopedia Libre, Jules Verne: Consulta: 16/01/2010
http://es.wikipedia.org/wiki/Julio_Verne

‐L’enciclopèdia,Lewis Caroll: Consulta: 16/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0015398

‐Viquipedia: Enciclopedia lliure, Lewis Carroll: Consulta: 16/01/2010
http://ca.wikipedia.org/wiki/Lewis_Carroll

‐Wikipedia: Enciclopedia Libre, Alicia en el país de las maravillas: Consulta: 16/01/2010
http://es.wikipedia.org/wiki/Las_aventuras_de_Alicia_en_el_pa%C3%ADs_de_las_maravillas

‐ Viquipedia: Enciclopedia lliure, Jack London: Consulta: 16/01/2010
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jack_London

‐L’enciclopèdia, Jack London: Consulta: 16/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0038387&BATE=Jack%20London

‐L’enciclopèdia, James Joyce : Consulta: 16/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0034971&BATE=James%20Augustine%20Joyce
‐ Viquipedia: Enciclopedia lliure, James Joyce: Consulta: 16/01/2010
http://ca.wikipedia.org/wiki/James_Joyce

‐L’enciclopèdia, Julio Cortázar: Consulta: 17/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0020115&BATE=Julio%20Cort%E1zar

‐La pagina de Julio Cortázar: Consulta 17/01/2010
http://www.juliocortazar.com.ar

‐ Viquipedia: Enciclopedia lliure, James Joyce: Consulta: 17/01/2010
http://ca.wikipedia.org/wiki/Julio_Cort%C3%A1zar

‐L’enciclopèdia, William Bourroughs: Consulta: 17/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxav2.jsp?NDCHEC=0012877&BATE=William%20Burroughs

‐Wikipedia: Enciclopedia Libre, William Bourroughs: Consulta: 17/01/2010
http://es.wikipedia.org/wiki/William_Burroughs

‐L’enciclopèdia, Italo Calvino: Consulta: 17/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0013709&BATE=Italo%20Calvino

‐Universitat Pompeu Fabra, Italo Calvino: Consulta: 17/01/2010
http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/recursos/ima_dig/_7_/estampas/3_12.htm

‐ Viquipedia: Enciclopedia lliure, Italo Calvino: Consulta: 17/01/2010
http://ca.wikipedia.org/wiki/Italo_Calvino

‐Pegasos, Milorad Pavic: Consulta: 18/01/2010
http://www.kirjasto.sci.fi/pavic.htm

‐El País, Milorad Pavic, escritor e historiador de la literatura serbia: Consulta 18/01/2010
http://www.elpais.com/articulo/Necrologicas/Milorad/Pavic/escritor/historiador/literatura/serbia/elpepinec/20091219elpepinec_2/Tes

‐Wikipedia: Enciclopedia Libre, Milorad Pavic: Consulta: 17/01/2010
http://es.wikipedia.org/wiki/Milorad_Pavi%C4%87

‐Wikipedia: Enciclopedia Libre, Narrativa hipertextual: Consulta: 17/01/2010
http://es.wikipedia.org/wiki/Narrativa_hipertextual

‐L’enciclopèdia, Jorge Luis Borges: Consulta: 18/01/2010
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0011372&BATE=Jorge%20Luis%20Borges

‐HoyTecnologia, Jorge Luis Borges, ciberautor de moda en los Estados Unidos: Consulta:
18/01/2010
http://www.hoytecnologia.com/noticias/Jorge‐Luis‐Borges‐ciberautor/38851

‐Wikipedia: Enciclopedia Libre, Jorge Luis Borges : Consulta: 18/01/2010
http://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Luis_Borges#Obra

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.