ls videojocs han començat a aprofitar el potencial de sofisticades simulacions, gràcies a la tecnologia actual i, en fer-ho, estan creant un futur nou potencial d'experiències documentals (Connor, 2009:12). El ràpid creixement de la indústria dels videojocs ha donat lloc a la creació d'un nombre de nous nínxols de gèneres, però pocs poden ser més controvertits que l'adveniment de jocs d'ordinador documental, anomenats "jocs seriosos".El propòsit d'aquestes simulacions se centra, a diferència de la majoria dels jocs de vídeo, en l'educació, la formació o la política, que van més enllà de finalitats d'entreteniment (Raessens, 2006:215).

Com diu Joost Raessens a Reality play: Documentary computer games beyond fact and Fiction (2006), l’objectiu principal del "document-joc", com sovint es denomina, és exposar els jugadors a fets del passat i tractar de "facticitat" (Raessens, 2006:215). Però, ¿pot un joc de vídeo proporcionar una visió significativa sobre els esdeveniments de la vida real? L’autor apunta a la dedicació del docu-joc per a la reconstrucció de la complexitat de les experiències de la vida real mitjançant la simulació de "sentir, les decisions morals i el sensible", deixant al jugador amb un sentit d'una situació que d'altra manera no hauria tingut l'oportunitat d’experimentar (Raessens, 2006:215-216). Galloway, McAlpine i Harris (2007:329) argumenten que hi ha suficients paral.lelismes entre el documental i els objectius del joc documental per constituir una comparació equànime, i apunten que gràcies a què el joc de vídeo té una habilitat innata per crear històries i personatges atractius, es presta fàcilment a la immersió del jugador en la simulació.

 

Referències del text:
http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:
Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.