continuació s'exposen les característiques des del punt de vista de l'emissor:

 

1.a. Pèrdua del control per part del director i regeneració del sistema

El nou gènere i les noves modalitats de navegació i d’interacció resultants compten amb característiques generatives per part de l’usuari, i en aquest punt l’autor perd el control sobre el flux de la seva obra i el gènere adquireix connotacions desconegudes. El resultat final del documental (el que es diu) i l’ordre discursiu (com es diu, de quina manera) pot acabar adoptant una forma  molt diferent a la que, en un estadi inicial, el director havia plasmat en un guió.

1.b. Rol assistencial de l’autor

La pèrdua del control situa a l’autor en un escenari assistencial respecta de l’interactor. Parlem d’autoria personal en un inici, però al no tractar-se d’un  producte tancat,  l’autoria es torna compartida i el director de l’obra cedeix el control del fluxe lineal i no-lineal. Com afirma Berenguer (2004), en lloc deixar-se ensenyar per l’autor -- premisa bàsica del discursos lineals en els mitjans tradicionals --, en els interactius l’autor agafa un rol més aviat assistencial i la relació amb l’espectador es tradueix en un deixar-se ajudar per a descobrir. En resum, el control del discurs ja no recau exclusivament  en l’autor de l’obra sinó que l’interactor ha d’aprendre unes pautes i mecanismes sense els quals no podrà avançar a través de la narració. Per la seva part, Ribas remarca:

“Un punt molt important a estudiar és la relació que s’estableix entre autor-lector, les formes de compartir el control entre un i l’altre i les possibilitats que té l’autor per, a través d’aquesta cessió de control, establir les condicions per a que la persona receptora gaudeixi amb el màxim d’intensitat i d’implicació de l’experiència d’interactuar amb l’aplicació per assolir d’aquesta manera els objectius de transmissió de coneixement previstos. […] Aquesta peculiar relació respecte l’autoria sofreix un accentuat canvi a partir de l’adveniment i evolució de l’anomenada web col.laborativa i fruit d’aquesta transformació tots els gèneres que en depenen també han sofert profunds canvis” (Ribas, 2000:8).

 

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.