continuació s'exposen les característiques des del punt de vista del receptor:

 

3.a. Recepció en línia o fora de línia

Les dues grans diferències entre les aplicacions fora de línia i en línia són que les aplicacions fora de línia o “offline” es localitzen en suports físics, mentre que les aplicacions en línia o “online”  utilitzen un suport virtual com és la xarxa. En termes de  cessió de control, els gèneres en línia es mostren més flexibles i oberts a la participació de l’usuari. Els gèneres fora de línia  s’associen a plataformes de tipus web 1.0 a través de suports tancats a l’aportació de l’usuari, mentre que les aplicacions en línia s’associen avui a una xarxa amb atributs col.laboratius i generatius per part de l’interactor. Com descriu Sandra Gaudenzi (2009: 1), quan ens referim als documentals interactius ubicats a la xarxa ens referim a documentals digitals interactius que “no solament utilitzen un suport digital – que podria ser qualsevol  suport existent, des de vídeo digital fins a telèfons mòbils o la xarxa -, sinó que també requereixen algun tipus d’interacció física – corporal – de l’usuari-participant”, una participació que va més enllà de l’acte mental de la interpretació, “amb  l’ objectiu d’ identificar diferents lògiques de documentació de la realitat i nous models de subjectivitat possibles”.

3.b. Interacció basada en la presa de decisions per avançar

Com comenta Gaudenzi  (2009: 1) el concepte interacció es troba present en productes que presentin qualsevol tipus d’interacció física: corporal, ja sigui a través de ratolí com d’altres dispositius d’interacció -- guants, sensors, microcontroladors, etc. --  i que incitin a  l’usuari-participant-interactor  (més que un simple espectador que interpreta el que observa) a participar i generar un tipus concret de continguts. D’acord amb l’aproximació de Berenguer hem dividit la interacció en tres categories: forta, mitjana i feble. En el cas que ens ocupa, un dels requisits a l’hora d’establir una proposta de categorització és que l’aplicació ha d’utilitzar tecnologia digital des del punt de vista de la interacció mitjana o forta (ha d’involucrar a l’usuari cap a algun tipus de resposta física en el sentit fort del terme). La presa de decisions, doncs, es considera un requisit bàsic per avançar en la història.

3.c. Nous receptors que configuren un nou tipus d’audiència

Aquests receptors, als quals se’ls pot aplicar els paràmetres proposats per Alejandro Piscitelli (2009) a l’ entorn del seu concepte de natius digitals, configura una nova audiència amb dos atributs que la caracteritzen i defineixen: està entrenada en la interacció i educada davant de pantalles d’ordinador més que de televisor. Segons Berenguer (1998), les narracions interactives poden arribar a emocionar a aquest nou públic de la mateixa manera com ho fa una narració tradicional. Això succeeix gràcies a un relleu generacional “digitalment natiu”, a una evolució de les tecnologies i una cultura interactiva, és a dir,  una cultura d’obres de comunicació amb l’ordinador com a mèdium.

3.d. Sistema obert i generatiu: sistema viu que s’adapta a un entorn

Adoptem l’aportació principal de Gaudenzi en considerar el documental interactiu com  mecanisme “autopoiètic” o organisme viu que es relaciona amb el seu entorn a través dels diferents modes d'interacció. En això veu la principal diferència entre el relat lineal i l’interactiu digital:
“This is one of the differences between linear and interactive documentaries: digital interactive documentaries can be seen as “living systems” that continue to change themselves until collaboration and participation is sustainable, or wished by the users, or by the systems that compose it. In order to see the documentary as a system in constant relation with its environment, and to see it as “a living system” I propose in this research to use a Cybernetic approach, more precisely a Second Order Cybernetic approach, and to see the documentary as an autopoietic entity with different possible levels of openness, or closure, with its environment”(Gaudenzi, 2009:3). 

3.e. L’espectador canvia d’estatut: és un usuari-interactor-participant-contribuidor actiu

El mitjà interactiu es mostra potencialment apte per a ajudar a l’interactor a descobrir, escollir, reflexionar, participar i fins i tot crear. Els espectadors d’aquest nou mitjà, ara convertits ja no en espectadors passius sinó en interactors actius, guanyen en presència i identificació, intervenen en l’experiència audiovisual i a la vegada la comparteixen amb d’altres. Incorporen les condicions d’usuari, en el sentit que forma part d’un sistema preestablert i l’utilitza per als seus interessos; d’interactor, perquè interactua amb els modes i sistemes interactius modulars per a avançar en el desplegament proposat; de participant, ja que participa activament en el desplegament tot escollint la ruta que li sembli més adequada; i de contribuidor, en tant que contribueix a la generació del sistema tot aportant coneixement a base de continguts o impressions subjectives.

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.