eu anys després de l’aparició de l’Aspen Movie Map en escena, l’any 1989, la tecnologia es va perfeccionar i la introducció dels ordinadors personals com a objecte de consum de masses varen permetre que un projecte com Moss Landing fos possible. Moss Landing és probablement la primera peça produïda digitalment que es va anomenar oficialment "documental interactiu”. El 1989, l’Apple Multimedia Lab 1 va organitzar una sessió d'un dia en el petit poble americà Moss Landing. Aquell dia, diverses càmeres varen enregistrar al mateix temps la vida de les persones al Port de Moss Landing. L'usuari, en l’aplicatiu, podia fer clic a certs objectes, o llocs, d'una “hyper picture postcard shot” (definició que se’n va donar en el minut 37 de Moss Landing archive video. MIT Lab, 1989)  i  aquesta iniciava  un vídeo que mostrava el punt de vista de la persona, o la posició desde la qual s’havia clicat. Segons un dels entrevistats, la metàfora és la d'autoestop: “un comença un viatge amb algú i continua amb un altre ". (Gaudenzi, 2009:14)

L’interactiu s’estructura a partir d’una base de dades de material de vídeo que té una naturalesa tancada (preestablerta per l'autor), vincles definits per algoritmes per saltar d'un vídeo a un altre (els vídeos són limitats en nombre i la durada fixada per la memòria de l'ordinador) i un punt de partida – posició - per a l'usuari que es troba predefinit (“hyperpicture postcard shot”). El sistema va ser construït per fer càlculs algorítmics i per tant el que realitza millor és la vinculació, la resolució de problemes,  la calculació, la cerca,  etc. Moss Landing és un dels primers exemples d’"hipertext multimèdia", destinat a saltar entre les modalitats de diferents tipus de media (de text al vídeo, de foto a mapa, des del vídeo a vídeo, etc.) dins d'un marc narratiu. Enllaçant amb Alan Turing, i en referència al que varen postular Eberbach, Goldin i Wegner (2004), els ordinadors inspirats per la màquina de Turing compten amb tres propietats principals:

1. Model de càlcul tancat (el que significa que totes les entrades es donen anticipadament de manera que no està obert al món exterior)
2. Els seus recursos (temps de còmput i d'emmagatzematge de memòria) són finits
3. El seu comportament és fix (cada còmput s'inicia en una configuració inicial idèntica)

Com a exemples que il.lustrin aquest mode, Gaudenzi proposa els següents:

“I would tend to put in this mode a very varied array of interactive documentaries. From artistic projects such as Inmemory of Chris Marker (CD-Rom, 1997) to more educational DVDs such as Bleeding Through Layers of Los Angeles, 1920-1986 By Norman Klein and the Labyrinth Project (2003). Although those projects are very different in terms of design style and depth of video storage, they both mediate a layered reality (Chris Markers memories and Los Angeles evolution in time) putting the user in the role of an explorer.” (Gaudenzi, 2009:15)

Una multitud d'exemples s’ofereixen per a il.lustrar aquest mode: Moss Landing (1989) proposa explorar el port de la ciutat, triant entre el punt de vista de les persones que hi viuen, InMemory (1997, CD-Rom) es proposa navegar a través dels records del director Chris Marker, Bleeding Through: Capes de Los Angeles, 1920 - 1986 (2003, DVD-Rom) es proposa explorar l'evolució de Los Angeles a través de diferents capes de la narrativa. Extenent aquesta  lògica d'exploració a la web, alguns dels documentals més representatius basats en la lògica hipertextual que s'han fet en els darrers quinze anys són: Lewis and Clark Historic Trail (2003, web) permet a l'usuari descobrir Meriwether Lewis i William Clark en una expedició a través del territori de Louisiana; Last Tourist in Cairo (2006, Internet) ofereix mapes, fotografies i dibuixos que Jan Rothuizen va prendre durant la seva visita a la ciutat, i Forgotten Flags (2007, web i DVD) ofereix viatjar a través d’una desconeguda Alemanya per veure entrevistes amb els alemanys que van posar la seva bandera nacional fora de casa després del Mundial de Futbol 2006.

Gaudenzi, per concluir la descripció del mode hipertextual, reflexiona al voltant del concepte d’”activitat” en el següent paràgraf:

“Although the user is described as ‘active’ by most multimedia hypertexts authors (Simones, Rothuizen, Klein, Thalthofer et al.) one might question what ‘activity’ means for them. Followers of Michel de Certau’s Practice of Everyday Life will see in our daily choices an act of subjectivation and freedom but I am not sure that the choices given in a branching narrative have the same liberating effect that the one we do in a daily basis. To start with when one explores a hypertext narrative a large part of the motivation is the curiosity of seeing “what this is all about”. The expectation is still to find what the author wanted to communicate.[…] The author’s assumption is normally that the user’s incentive is in the pleasure of exploration, the curiosity about different points of view, or maybe, in a documentary context, the whish to learn” (Gaudenzi:2009:16)

 

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.