n els principis d’Internet, tothom accedia al xarxa des del seu lloc de treball o des de les universitats. Les webs acadèmiquews es varen convertir en autèntiques portes d’entrada a l’univers del coneixement. Avui en dia moltes persones es connecten des de qualsevol lloc i la ubiqüitat s’esta convertint en un valor gairebé obligat respecte la connexió. La forma com alguns centres d’estudis ofereixen els seus serveis als seus alumnes també ha canviat com en el cas tecnològic, i aquests dos factors es contituexien com a bàsics en relació a l’educació virtual. Com a tercer element en aquest escenari, la implementació de les eines socials i la seva possibilitat col.laborativa enriqueixen aquest procés fins a límits insospitats. Aquests tres factros es barrejen i agafen forma a partir de les universitats virtuals (o ensenyament a distància) i els recursos docents en línia. Com comenta Alejandro Piscitelli, “La educación virtual es útil para la gente que vive lejos de su centro de eseñanza. Entonces es una gran oportunidad para el estudiante: le incluye en un diálogo que si no sería imposible” (entrevista 25 abril 2010).
Universitats virtuals
Un 10% dels internautes asseguren haver realitzat algún curs des de la xarxa, segons l´’últim estudi de la AIMC.1 En el context español, destaquem la Univesridad Nacional de Educación a Distancia (UNED), 2 fundada l’any 1973. Compta amb gairebé 180.000 alumnes, el que la converteix en la més nombrosa de les universitats virtuals espanyoles. L’alternativa catalana de la UNED és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC),3 universitat privada amb financiació pública que va començar a oferir cursos l’any 1999. Destaquem, més recentment, altres exemples com la Universidad a Distancia de Madrid (UDIMA),4 la Universidad Internacional de Andalucia (UNIA)5 o la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR), 6 interessant cas ja que adopta les tecnologies 2.0 com a base de les seves clases (videoconferències, elearning, fórums etc.)
1. www.aimc.es/. (Asociación para la investigación de medios de comunicación. ).Consultat el 6 de maig de 2010.
2. http://portal.uned.es/portal/page?_pageid=93,1&_dad=portal&_schema=PORTAL
Consutat el 6 de maig de 2010.
3. http://www.uoc.edu/portal/catala/index2.html
Consultat el 6 de maig de 2010.
4. http://www.udima.es/
Consultat el 6 de maig de 2010.
5. http://www.unia.es/
Consultat el 6 de maig de 2010.
6. http://www.unir.net/
Consultat el 6 de maig de 2010.
Des de l’adveniment de la xarxa a finals del segle XX, l’hiperespai s’ha anat configurant com un lloc idoni per a cercar qualsevol tipus d’informació. En relació a l’educació, aquestes són algunes de les tendències més interessants:
Xarxes d’universitats
Les universitats es troben a l’avantguarda de les innovacions informàtiques. La xarxa els hi permet treballar en conjunt, de forma coordinada, amb l’objectiu de maximitzar els resultats. Amb el pas del temps s’han anat establint diferents xarxes d’universitats, que treballen a diferents nivells. La xarxa OTRI (Oficina de Transferència de Resultats d’Investigació) 7 es dedica a millorar les relacions dels centres acadèmics, la premsa i les empreses per a donar a conèixer els seus descobriments i posar-los al servei de la societat. Cada universitat té la seva OTRI particular i totes es coordinen a través d’aquesta xarxa per a oferir resultats d’investigació conjunt, o crear estadístiques més elaborades.
Una altra xarxa molt important és Universia, 8 el projecte acadèmic més popular i exitós d’aquestes característiques creat a Espanya. Es tracta d’un portal universitari patrocinat pel Banco de Santander en el que participen més de 1300 universitats i centres d’estudi de dotze països de parla hispànica, més Portugal, Andorra i Brasil. El seu funcionament es basa en la utilització d’una porta d’entrada que dóna accés a diferents portals descentralitzats, un per a cada país. Cada portal recull les notícies i projectes de les universitats locals, així com la informació comuna a tots els membres d’Universia. La seva funció principal és promoure projectes comuns de formació i cerca de teball, i per a fer-ho organitza seminaris i conferències i disposa de seccions dedicades a la cerca de treball, desenvolupament, notícies, agendes, beques, cursos, etc. Però el més interessant de tot, com el cas de la Universitat de la Rioja (UNIR), és que en els seus nou anys d’existència ha sabut adaptar-se a les continues innovacions d’Internet fins el punt de convertir la filosofía 2.0 en el seu objectiu prioritari. En resum, saben inetgrar la interactivita ti la participació dels usuaris com pocs projectes han sabut fer-ho
7. http://www.redotriuniversidades.net/
Consultat el 6 de maig de 2010.
8. http://www.universia.net/#noticias
Consultat el 6 de maig de 2010.
Cursos OpenCourseWare
Existeixen moltes iniciatives per a comprartir l’educació, però una de les més importants és el projecte OpenCourseWare, 9 ideat per l’Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT). Es tracta d’una idea tan generosa com ambiciosa: oferir, de forma lliure i gratuïta, tot el material didactic utilitzat en els cursos de les diferents carrerres que s’imparteixen en aquest centre d’ensenyament superior. Poc a poc, més de 140 universitats de tot el món s’han anat afegint a aquest projecte, incluïdes la majoria de les españoles. Per a facilitar la cerca (ja que a vegades no resulat tan senzill trobar els apunts o els cursos que necessitem degut a l’enorme projecte), el MIT ha creat també una eina de gran ajuda, un cercador que localitza informació en totes les pàgines web adherides al projecte, anomenat OCW Finder. 10
9. http://ocw.mit.edu/OcwWeb/web/home/home/index.htm
Consultat el 6 de maig de 2010.
10. http://www.ocwfinder.org/
Consultat el 6 de maig de 2010.
Canals de video educatius
De canals de video n’existeixen de moltes clases, però aquí donarem uns exemples en relació als Canals educatius. Algunes experiències notabes són YuTubeEDU,11 un acord de YouTube amb més de cent universitats i centres d’estudis nordamericans per a oferir videos educatius.
Altres exemples són ArteHistoria, 12 un canal de documentals dedicats a l’art i la història d’Espanya o Smart Planet, 13 el canal del programa de divulagció científica del segon canal de TVE Redes, dirigit per Eduard Punset.
11. http://www.youtube.com/education?b=400
Consutat el 6 de maig de 2010.
12. http://www.youtube.com/artehistoriacom
Consultat el 6 de maig de 2010.
13. http://www.youtube.com/smartplanet
Consultat el 6 de maig de 2010.
Wikis i xarxes socials
Els wikis són experiències properes al treball en equip, i l’exemple més paradigmàtic és el cas de la Wikipèdia. 14 Es pot definir com una” enciclopèdia del poble” on l’autora massiva es configura com la característica básica. Tothom hi pot afegir continguts però cal remarcar que hi ha certes persones que s’ocupen de filtrar els continguts falsos o equivocats.
També alguns professors i estudiosos han produït els seus propis wikis, alguns d’ells molt interessants com el cas de Wikilearning, 15 EstudioWiki 16 o la Wikiversidad, 17la universitat virtual de contingut lliure de la mateixa Wikipèdia, entre d’altres.
14. http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada
Consultat el 6 de maig de 2010.
15. http://www.wikilearning.com/
Consultat el 6 de maig de 2010.
16. http://estudiowiki.wikiespaces.com/
Consultat el 6 de maig de 2010.
17. http://es.wikiversity.org/wiki/Portada
Consultat el 6 de maig de 2010.
Pàgines de recursos
Diferents pàgines que permeten cercar més informació sobre els temes relacionats amb l’ensenyament a Internet. Exemples són E-learningSocial,18 Edukativos,19 Educaweb 20 i Educasites. 21
18. http://e-learningsocial.com/home.php
Consultat el 6 de maig de 2010.
19. http://www.edukativos.com/
Consultat el 6 de maig de 2010.
20. http://www.educaweb.com/
Consultat el 6 de maig de 2010.
21. http://www.educasites.net/
Consultat el 6 de maig de 2010.
Blocs educatius
Les bitàcores han experimentat una augment espectacular en els útlims anys. Es dediquen a qualsevol tema i no es necessiten coneixements de producció web per a crerar-les, a més de ser gartuïtes. Alguns exemple són Aulablog, 22 El Tinglado 23 o EduCAP-TIC.24
22. http://www.aulablog.com/
Consutat el 6 de maig de 2010.
23. http://www.tinglado.net/
Consutat el 6 de maig de 2010.
24. http://www.iesgrancapitan.org/blog05/
Consutat el 6 de maig de 2010.
Enciclopèdies
Una altra opció molt interessant i, contrastada des d’un punt de vista científic (cosa que mai es pot assegurar en el cas de la Wikipèdia) és la cerca a través de les enciclopèdies virtuals. Exemples en són Enciclonet, 25 una de les millors enciclopèdies disponibles en espanyol o la versio en línia de l’Enciclopèdia Catalana.26
25. http://www.enciclonet.com/
Consultat el 6 de maig de 2010.
26. http://www.enciclopedia.cat/
Consultat el 6 de maig de 2010.
Biblioteques electròniques
Una de les parts cabdals de l’aprenenentatge és la documentació. Les bibioteques virtuals, si bé no han deixat obsoletes les tradicionals, s’han configurat com una opció molt intressant de cerca en línia. Alguns exemples en són la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 27 Bibliotecas Públicas, 28 La Biblio 29 o la Red de Bibliotecas del CSIS.30
27. http://www.cervantesvirtual.com/
Consultat el 6 de maig de 2010.
28. http://www.bibliotecaspublicas.es/index.jsp
Consultat el 6 de maig de 2010.
29. http://www.labiblio.com/
Consultat el 6 de maig de 2010.
30. http://bibliotecas.csic.es/
Consultat el 6 de maig de 2010.
Apunts en línia i tutorials
Algues pàgines es dediquen exclusivament a oferir apunts en línia i temaris concrets. Inclouen com a complement de la formació teòrica exercics, examens resolts i altres materials docents. Exemples en són Apuntesuniversidad, 31 Apuntes gratis, 32 Apuntesyexamenes 33 o El Rincón del vago.34
31. http://www.apuntesuniversidad.es/
Consultat el 6 de maig de 2010.
32. http://www.apuntesgratis.com/
Consultat el 6 de maig de 2010.
33. http://www.apuntesyexamenes.com/
Consultat el 6 de maig de 2010.
34. http://www.rincondelvago.com/
Consultat el 6 de maig de 2010.
Mobilitat i intrecanvis
Tot i que els programes de mobilitat existeixen ja fa molts anys, Internet els hi ha donat un fort impuls en els útlims anys al convertir-se en una excel.lent eina per a cercar informació o realizar tasques administratives, com la tramesa del formulari per a ser admès en un d’aquests plans d’intercanvi. Universia, per exemple, fomenta un complet pla de Movilitat Academica Internacional.35 Una altra opció és el programa Erasmus, 36 creat l’any 1987 per la Comunitat Europea, el qual es configura com el pla d’intercanvi d’estudiants més conegut i exitós. Una variant és el programa Erasmus Mundus, 37 centrat en l’intercanvi d’estudiants de països externs a la Unió Europea, com per exemple Amèrica Llatina.
35. http://movilidad.universiablogs.net/
Consultat el 6 de maig de 2010.
36. http://europa.eu/pol/educ/index_es.htm
Consultat el 6 de maig de 2010.
37. http://www.erasmusworld.es/erasmus-mundus/
http://ec.europa.eu/education/index_en.htm
Consultat el 6 de maig de 2010.
Per últim destacar que també existeixen algunes plataformes que emmagatzemen un gran conjunt de materials docents i dinvestigació. L’exemple més paradigmàtic es I-TunesU, 38 un potent sistema de distribució desenvolupat per Apple.
38. http://www.apple.com/education/itunes-u/
Consutat el 6 de maig de 2010.
Referències del text:
http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf
Citació recomanada:
Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.