a majoria de mitjans de comunicació, i en especial les televisions de la majoria de països desenvolupats, complementen l’emissió tradicional amb webs que presenten continguts original o els programes emesos en forma de reemissió. La web que acompanya i complementa la televisió s’ha convertit en una eina indispensable per a la major difusió i visibilitat de la majoria d evcanals o cadenes de televisió.
La televisió de Catalunya complementa el seu canal de televisió amb un conjunt de propostes dignes d’anàlisi, les quals il.lustren perfectament el fet de la hibridació existent entre les tecnologies televisives i la interactivitat:

TV3 a la carta
El 3alacarta 49 és el servei de Televisió de Catalunya que pemet veure des d’internet molts dels programes de TVC poques hores després de la seva emissió i la programació en directe de TV3, 33, Canal Super3, 300, 3/24 i TV3CAT.

El servei 3alacarta ofereix un catàleg de més de 120.000 vídeos d’accés totalment gratuït. Aquesta oferta creix dia a dia amb la incorporació setmanal d’unes 600 noves peces procedents de l’emissió actual i de l’arxiu de Televisió de Catalunya. Aquest servei, que va néixer el 2004, inicialment combinava gratuïtat i pagament a través de subscripció o SMS. Actualment, però, s’han eliminat totes les formes de pagament i absolutament tot el contingut del 3alacarta és gratuït.
Des de la seva creació, el 2004, el TV3 a la carta ha evolucionat per apropar cada vegada més els continguts als usuaris i adaptar-los als nous hàbits de consum.El servei de vídeo a la carta de TV3 té avui dia un arxiu històric de més de 120.000 vídeos, que s'incrementa cada setmana amb prop de 700 peces més.

L'ús del 3alacarta creix any rere any. El 2009 les xifres de consum van arribar a les 3.600.000 hores de vídeo sota demanda i a 1.130.000 hores de consum del senyal dels canals de TV3 en directe. Pel que fa a les xifres obtingudes l'any 2008 (1.565.000 hores de consum sota demanda i 776.000 hores de consum en directe), els resultats obtinguts suposen un augment del 130% i del 45%, respectivament
Tota la programació no esta disponible al canal d’Internet perquè el 3alacarta només pot oferir els programes dels quals es diposen drets per a la seva distribució via internet, que són majoritàriament programes de producció pròpia i coproduccions. No es poden oferir, per tant, totes les pel·lícules o determinades retransmissions esportives.

La lògica pròpia dels canals de video elaborats per les televisions, com és el cas de TV3, s’incrementa i es potencia a partir de la integració en els aparells televisius dels dos mitjans.  En els nous terminals televisius conviuen les dues plataformes, amb el que gràcies a l’ample de banda es podran consultar i visualitzar els continguts propis del canal a la carta (plataforma Internet) des del televisor mateix (plataforma televisiva), amb el conseqüent augment de la qualitat de la imatge i de la pantalla.

 49. http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta
Consutat el 6 de maig de 2010.

Valors afegits gràcies a la interactivitat: col.laboració entre TV3 i la CCRTV Interactiva

Televisió de Catalunya i la CCRTV (Corporació Catalna de Ràdio i Televisió Interactiva) 50 implementen millores amb un nou reproductor de video que incorpora diverses funcionalitts noves, com subtítols.El servei ofereix, d'entrada, més de 1.000 vídeos subtitulats, però aquesta xifra anirà creixent cada dia amb la incorporació de nous vídeos. TV3 torna a ser pionera a l'hora de fer accessibles els seus programes a la xarxa per a totes les persones amb alguna discapacitat auditiva. El servei de subtitulació de TV3, que va començar l'any 1990, fa un salt a internet que permet estendre aquest servei a més gent.

A més dels subtítols, el reproductor del 3alacarta integra altres funcionalitats noves, com votar els vídeos o saltar la publicitat. L'usuari també podrà extreure el vídeo de la pàgina per veure'l en una finestra nova de mida modificable per ell o bé inserir-lo a la seva pàgina web o al seu blog en mida gran o petita. S'afegeixen també dins del 3alacarta opcions que ja existien a les pàgines web i que ara es podran fer des del mateix reproductor, com consultar la sinopsi d'un vídeo, compartir-lo a les xarxes socials (Facebook, Delicious, Twitter, Myspace, etc.) o bé enviar-lo a un amic. La renovació funcional del reproductor ha portat també una renovació gràfica i una millora del llistat de vídeos relacionats que surt al final de cada vídeo.

50. http://www.tv3.cat/actualitat/162759/TV3-incorpora-subtitols-als-seus-videos-per-internet
Consultat el 6 de maig de 2010.

Canal de videos en alta definició

Des de la plataforma de TV3  ala carta es pot accedir al nou canal de TVE en alta definició. 51 En aquest nou canal s’aplica una nova tecnologia que ens permet veure la imatge amb molta més resolució que la televisió tradicional. Així, a més de poder tenir una imatge més detallada, més nítida, de més qualitat - en definitiva, més ‘real’-  això també ens permet  veure la TV en pantalles més grans, i de més a prop, sense que es percebi l’entramat de les emissions en format estàndard. A més a més, les emissions en HD es fan en el format de pantalla 16:9 o panoràmic i no amb el tradicional 4:3.  52El format apaïsat s’adapta molt millor a la fisiologia dels nostres ulls i ens proporciona la sensació de tenir una visió molt més àmplia. Igualment, l’alta definició permet millores en aspectes relacionats amb el so que acompanya les imatges transmeses: per exemple, entre altres, un senyal d’HD pot portar fins a cinc (o més) canals d’àudio associats, tots de la màxima qualitat.

51. http://www.tv3.cat/pprogrames/hd/mhdSeccio.jsp
Consultat el 6 de maig de 2010.
52. http://www.tv3.cat/hd/info.html#Requisits
Consultat el 6 de maig de 2010.

Ara bé, per tenir l’alta definició l’emissor (canal de televisió, consola de videojocs, portal d’internet) ha d’emetre en HD, i el receptor ha d’estar preparat per descodificar aquest senyal d’HD, ja sigui perquè ho porta incorporat el televisor o, si no, mitjançant un descodificador extern (els anomenats “set top boxes”).

La resolució d’una pantalla de televisió ve determinada pel nombre de línies i píxels (que són les unitats lumíniques mínimes en què es descomponen les línies) que conté la pantalla, i també per la velocitat amb què renovem aquests píxels. Bàsicament, el que permet l’HD és augmentar la quantitat d’informació que l’emissor envia (o bé proporciona un major nombre de píxels o els refresca més de pressa), informació que la pantalla receptora és capaç de reflectir. Així doncs, mentre que la televisió tradicional presenta una resolució de: 576 línies x 720 píxels/línia = 414.720 píxels a 25 vegades per segon, la televisió en HD presenta dos possibles formats:

720 línies x 1.280 píxels per línia = 921.600 píxels, a 50 vegades per segon, (progressiu)
1.080 línies x 1.920 píxels per línia = 2.073.600 píxels, a 25 vegades per segon, (entrellaçat)

És a dir, que l’HD ofereix, en qualsevol dels dos formats, fins a cinc cops més informació que la que s’ofereix per la televisió tradicional o estàndard.

Com hem dit, la resolució d’una imatge depèn tant de la quantitat de píxels en què la descomponem (definició espacial), com de la velocitat de refresc d’aquests píxels (definició temporal). Els dos formats d’alta definició que s’han estandarditzat es caracteritzen per:

720p50. Mode progressiu: s’envia una imatge sencera descomposta en 720 línies cada 1/50 de segon.

1080i25. Mode entrellaçat: la imatge es descompon en 1.080 línies però cada 1/50 de segon el que s’envia (i es reprodueix) és la meitat d’aquestes línies. Primer s’envien, i es mostren, les 540 línies parells i després les 540 senars. I és l’ull el que les integra com un tot. Però, de fet, la realitat és que tenim una imatge sencera cada 1/25 de segon.

En imatges amb moviments ràpids, el format de 720 p dóna més fluïdesa i més estabilitat a la imatge que el format 1.080 i. En canvi, en imatges estàtiques o quasi estàtiques (moviments lents) el format 1.080 aporta més nitidesa i detall a la imatge que no pas el format 720 p.

NOTA IMPORTANT 1): Tots dos formats són estàndards d’HD reconeguts, aprovats, normalitzats i consensuats tant pels fabricants de receptor i pels generadors de continguts, com per tota la indústria relacionada. L’ús d’un o altre format és i serà, per tant, una decisió que prendrà lliurement, segons el seu criteri o els seus interessos, el generador o emissor de les imatges (cadena de TV, portal d’internet...).
Hi ha un tercer format, el 1.080p50, és a dir, 1.080 línies, progressiu, a 50 imatges (senceres) per segon. Molt possiblement és un format estàndard a afegir en un futur pròxim, a pocs anys vista, però en l’actualitat encara és una tecnologia en desenvolupament.

Pel que fa al mercat dels receptors de TV, s’ha de saber que es classifiquen segons els següents segells comercials:
“HD compatibles” (ja pràcticament en desús): són els models de TV que tenen una pantalla amb menys de 720 línies, però que accepten i poden mostrar senyals d‘HD (evidentment, baixant-les de resolució).
“HD Ready”: són els televisors amb pantalla d’una resolució com a mínim de 720 línies (o superior).
“Full HD” són els aparells que presenten una pantalla amb una resolució real de 1.080 línies x 1.920 píxels per línia.

NOTA IMPORTANT 2): Tots tres segells garanteixen que els aparells accepten i mostren qualsevol dels formats HD en què pot arribar la imatge en l’actualitat, ja sigui 720 p o 1.080 i. Lògicament, tindran un millor rendiment, o el resultat serà òptim, quan el senyal rebut encaixi amb la resolució per a la qual estan preparats (vegeu l’apartat següent).
Podem veure contingut en High Definition (HD) a internet? Sí, reproduir vídeos en alta definició a través de la xarxa és possible, però cal tenir en compte que les característiques específiques dels vídeos en HD aconsellen disposar d’uns mínims de qualitat en la connexió. D’entrada, per a una reproducció satisfactòria d’HD a internet és necessari una amplada de banda que permeti descarregar dades a una velocitat d’entre 5 i 10 megabits per segon.

Característiques d’HD a internet
En general, s’utilitzen dues qualitats de vídeo en HD: la de 720 línies i la de 1.080 línies, xifra que correspon a la quantitat de línies verticals amb què es construeix la imatge. Les característiques específiques de cada una de les qualitats són:
HD 720
Mida de la imatge: en format 16:9 és de 1.280 píxels x 720 línies; en format 4:3, de 960 píxels x 720 línies.
Bitrate: és la freqüència amb què es transmeten les dades entre dispositius digitals i es mesura en bits per segon (b/ps), o múltiples. A partir de 2,5 megabits per segon (Mb/ps) es considera que el bitrate és acceptable, tot i que es pot efectuar a 1 o 1,5 Mb/ps, en funció de les necessitats de qualitat i de l’amplada de banda de l’usuari. En general, a internet es poden trobar vídeos HD 720 amb un bitrate de 4 Mb/ps. (Els vídeos de qualitat estàndard que no són HD solen tenir un bitrate aproximat de 0,5 Mb/ps).
Frame: és la unitat mínima, en forma d'imatge estàtica, en què es pot descompondre una seqüència de vídeo, i es mesura en frames per segon (f/ps). Per a una bona reproducció d’HD a internet calen com a mínim 24 f/ps.
Àudio: per a una satisfactòria reproducció de l’àudio en HD són òptimes una velocitat de transmissió de 128 Kilobits per segon (Kb/ps) i una freqüència de 44 quilohertz (Khz).
Formats: s’empren diversos formats per als vídeos en HD. Els més utilitzats són l’H.264/AACz, el Windows Media Video i el DIVX.

HD 1080
Mida de la imatge: en format 16:9 és de 1.920 píxels x 1.080 línies; en format 4:3, de 1.440 píxels x 1.080 línies.
Bitrate: a partir de 3,5 Mb/ps es considera acceptable. En general a internet podem trobar vídeos en HD 1.080 amb un bitrate de 6 Mb/ps.
Frame: a partir de 24 f/ps.
Formats: igual com en el HD 720, destaquen l’H.264, el Windows Media Video, i el DIVX.

Requisits tècnics recomanats per veure alta definició a internet

Vídeos en HD 720
Connexions de 7.5 MB per segon o majors
Processador de 2.4 GHz o equivalent
384 MB de memòria RAM
Targeta de vídeo de 64 MB
Resolució de pantalla de 1.024 x 768
Targeta de so de 16 bits
Altaveus

Vídeos en HD 1080
Connexions de 13.5 MB per segon o majors
Processador de 3 GHz o equivalent
512 MB de memòria RAM
Targeta de vídeo de 128 MB
Resolució de pantalla de 1.920 x 1.440
Targeta de so de 16 bits
Altaveus

L’HD a la CCMA
CCRTV Interactiva utilitza per als webs de la CCMA el format de codificació en HD H.264. El reproductor de vídeo que fa servir utilitza el format Flash.
La reproducció dels vídeos es fa en progressive download (descàrrega progressiva), de manera que el vídeo es descarrega al nostre servidor web i comença a reproduir-se quan hi ha suficient contingut emmagatzemat perquè es vegi de manera fluida. La mida de la imatge és de 1.280 x 720 o de 1.920 x 1.080 en format 16:9, que és el cas més habitual.
A banda de veure els vídeos en temps real al web via streaming, l’usuari també pot acollir-se, en els casos que s’habiliti, a l’opció de descarregar l’arxiu del vídeo en el seu ordinador o dispositiu d’emmagatzematge local. Un cop el té descarregat, el pot veure amb qualsevol reproductor que sigui compatible amb el format en què es descarrega (Quicktime, VideoLAN, Adobe Mozilla Player...).

 

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.