iferents autors (Codina, 2009 i Castells 2006, 2009) consideren a diferents obres i articles el fet de l’aparició d’un fenomen que s’està convertint en una realitat i que no s’havia contemplat amb tanta antelació: l’hàbit dels individus de consumir Internet mitjançant dispositius mòbils. Cada vegada la població s’anirà adaptant gradualment a l’Internet Mobile, bàsicament perquè no requereix estar en un lloc físic determinat, l’usuari pot estar connectat tot el dia i ofereix una portabilitat que un ordinador no pot oferir.

No obstant, la societat actual encara no ha arribat al màxim ús d’aquesta nova forma de consumir Internet, ja que per una banda encara hi ha molta població ignorant davant aquesta forma d’ús dels dispositius mòbils i per l’altra, es requereix d’un format web dedicat a aquests dispositius i no tots els aplicatius la tenen. Per tant, podem afirmar que amb l’aparició de noves tecnologies o l’aparició de noves funcions a les tecnologies ja existents, apareix conseqüentment, una nova forma d’entendre i un nou model de lectura i interacció per als usuaris o individus (Castells, 2006:388).

Al llarg d’aquest últims deu anys els usuaris han transformat els usos de la comunicació sense fils a mesura que les xarxes de comunicació s’han difós a nivell global. En un principi aquest tipus de estava destinada a les comunicacions professionals d’elit, però avui en dia la telefonia mòbil ha deixat de ser un luxe, ja que es troba a l’abast de milers de persones. Això ha permès un altre canvi: el de passar a ser una comunicació reservada als països desenvolupats a convertir-se en la tecnologia ideal per als països en processos de desenvolupament.

Actualment la telefonia mòbil - a diferència de la telefonia d’abans -, s’ha convertit en un procés creat a partir de dades, és a dir, no només la veu és l’eina de comunicació entre els usuaris, sinó que a través dels nous dispositius mòbils es pot accedir a Internet i fer ús de totes les aplicacions que es trobin a la xarxa. A part d’aquest tipus d’ús es poden enviar també missatges de text de tipus SMS o d’imatge MMS. Aquest canvi està absorbint tots els dispositius de telèfon fixe, ja que avui en dia ens trobem en una situació on hi ha un major nombre de dispositius mòbils respecte els fixes. Els joves i els adolescents són el públic que utilitza més aquest tipus de comunicació sense fils. Aquest sector de la població és el que determinarà com funcionarà el mercat, ja que són els usuaris que utilitzen en major freqüència aquest tipus de tecnologia. Els joves adapten aquest tipus de comunicació als seus gustos i a les seves pròpies necessitats, per tant creen, inventen i s’adapten a nous usos comunicatius.

Per altra banda, la cultura jove a trobat en el dispositiu mòbil una eina adequada per expressar la necessitat de l’autonomia segura, connectivitat ubiqua i pràctiques socials compartides. Els primers usuaris són els responsables de donar forma a la tecnologia, la cultura juvenil, i la cultura professional han adequat les seves formes de comunicació i continguts sense fils. La comunicació ha estat des de sempre un procés bàsic per a qualsevol tipus de societat, amb la qual cosa, en el moment que es canvia algun tipus de comunicació, com a conseqüència també es modificarà l’estructura o el resultat de la societat. Podem dir que els joves són el mirall del futur de les societats, ja que creen i inventen noves practiques comunicatives. Per tant, l’ús de la tecnologia és converteix en una nova pràctica social a la qual s’hi ha adaptat un determinat sector de la població i on, com veurem més endavant, existeix un sector que pateix problemes socials en relació al món sense fils.

Cal remarcar que a través d’aquesta comunicació, els subjectes augmenten la seva autonomia tant individual com col·lectiva. No obstant això, aquesta no ha de ser entesa en termes absoluts, ja que existeixen una sèrie de factors com l’accés a la tecnologia, el cost del servei o conèixer el funcionament del sistema, que dificulten i condicionen la comunicació i que segueixen existint en el nou context tecnològic. Per altra banda, els dispositius mòbils ens permeten comunicar-nos arreu del món de forma lliure. Ens referim a dues idees: la primera, que desapareix el concepte d’espai i temps i la segona, que permet als individus es relacionin amb el món al mateix temps que mantenen la seva infraestructura de recolzament personal, com és el cas de la família. Un altre element clau en la pràctica de la comunicació mòbil és la connectivitat. Avui en dia, la comunicació es pot dur a terme des de localitzacions diverses, però el que resulta més interessant és que la comunicació mòbil es realitza cada vegada més en espais específics i fixes com ara la casa, el lloc de feina o l’escola. Per tant, podem dir que la comunicació mòbil s’ha convertit a dia d’avui amb un tipus de comunicació global, ocupant el lloc de la comunicació fixe d’abans. Un dels conceptes que s’han inventat a través de l’arribada de la comunicació sense fils és, entre d’ altres, el de producer. Aquest concepte fa referència al canvi tecnològic que han experimentat les comunicacions sense fils a partir de l’arribada del web 2.0. Amb això volem dir que a partir d’aquest moment els usuaris deixen de ser consumidors de continguts per passar a ser productors i consumidors al mateix temps. Una de les oportunitats que més s’està explotant en el web 2.0 és aquesta, ja que l’usuari pot interactuar amb la informació i amb els continguts que hi ha a la xarxa. Per tant, el concepte d’autor únic també desapareix, o si més no s’ha d’entendre des d’una altra perspectiva perquè ara els usuaris poden manipular i transformar la informació.

Extret de: “Los nuevos recursos para universitarios”. Personal Computer & Internet, 2009.

Al llarg d’aquest últims deu anys els usuaris han transformat els usos de la comunicació sense fils a mesura que les xarxes de comunicació s’han difós a nivell global. En un principi aquest tipus de estava destinada a les comunicacions professionals d’elit, però avui en dia la telefonía mòbil ha deixat de ser un luxe, ja que es troba a l’abast de milers de persones. Això ha permès un altre canvi: el de passar a ser una comunicació reservada als països desenvolupats a convertir-se en la tecnologia ideal per als països en processos de desenvolupament. Actualment la telefonia mòbil - a diferència de la telefonia d’abans -, s’ha convertit en un procés creat a partir de dades, és a dir, no només la veu és l’eina de comunicació entre els usuaris, sinó que a través dels nous dispositius mòbils es pot accedir a Internet i fer ús de totes les aplicacions que es trobin a la xarxa. A part d’aquest tipus d’ús es poden enviar també missatges de text de tipus SMS o d’imatge MMS. Aquest canvi està absorbint tots els dispositius de telèfon fixe, ja que avui en dia ens trobem en una situació on hi ha un major nombre de dispositius mòbils respecte els fixes. Els joves i els adolescents són el públic que utilitza més aquest tipus de comunicació sense fils. Aquest sector de la població és el que determinarà com funcionarà el mercat, ja que són els usuaris que utilitzen en major freqüència aquest tipus de tecnologia. Els joves adapten aquest tipus de comunicació als seus gustos i a les seves pròpies necessitats, per tant creen, inventen i s’adapten a nous usos comunicatius.

Per altra banda, la cultura jove a trobat en el dispositiu mòbil una eina adequada per expresar la necessitat de l’autonomia segura, connectivitat ubiqua i pràctiques socials compartides. Els primers usuaris són els responsables de donar forma a la tecnologia, la cultura juvenil, i la cultura professional han adequat les seves formes de comunicació i continguts sense fils. La comunicació ha estat des de sempre un procés bàsic per a qualsevol tipus de societat, amb la qual cosa, en el moment que es canvia algun tipus de comunicació, com a conseqüència també es modificarà l’estructura o el resultat de la societat. Podem dir que els joves són el mirall del futur de les societats, ja que creen i inventen noves practiques comunicatives. Per tant, l’ús de la tecnologia és converteix en una nova pràctica social a la qual s’hi ha adaptat un determinat sector de la població i on, com veurem més endavant, existeix un sector que pateix problemes socials en relació al món sense fils.

Cal remarcar que a través d’aquesta comunicació, els subjectes augmenten la seva autonomia tant individual com col·lectiva. No obstant això, aquesta no ha de ser entesa en termes absoluts, ja que existeixen una sèrie de factors com l’accés a la tecnologia, el cost del servei o conèixer el funcionament del sistema, que dificulten i condicionen la comunicació i que segueixen existint en el nou context tecnològic. Per altra banda, els dispositius mòbils ens permeten comunicar-nos arreu del món de forma lliure. Ens referim a dues idees: la primera, que desapareix el concepte d’espai i temps i la segona, que permet als individus es relacionin amb el món al mateix temps que mantenen la seva infraestructura de recolzament personal, com és el cas de la família. Un altre element clau en la pràctica de la comunicació mòbil és la connectivitat. Avui en dia, la comunicació es pot dur a terme des de localitzacions diverses, però el que resulta més interessant és que la comunicació mòbil es realitza cada vegada més en espais específics i fixes com ara la casa, el lloc de feina o l’escola. Per tant, podem dir que la comunicació mòbil s’ha convertit a dia d’avui amb un tipus de comunicació global, ocupant el lloc de la comunicació fixe d’abans.

Un dels conceptes que s’han inventat a través de l’arribada de la comunicació sense fils és, entre d’ altres, el de producer. Aquest concepte fa referència al canvi tecnològic que han experimentat les comunicacions sense fils a partir de l’arribada del web 2.0. Amb això volem dir que a partir d’aquest moment els usuaris deixen de ser consumidors de continguts per passar a ser productors i consumidors al mateix temps. Una de les oportunitats que més s’està explotant en el web 2.0 és aquesta, ja que l’usuari pot interactuar amb la informació i amb els continguts que hi ha a la xarxa. Per tant, el concepte d’autor únic també desapareix, o si més no s’ha d’entendre des d’una altra perspectiva perquè ara els usuaris poden manipular i transformar la informació.

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.