n el projecte de la web semàntica comviuen dues grans visions o dues grans idees-força la confluència de les quals a vegades en dificulta la seva interpretació. Codina proposa dues definicions separades que es poden complementar perfectament:

“Definición 1. La visión de la Inteligencia Artificial: La Web semántica es un conjunto de iniciativas destinadas a promover una futura Web cuyas páginas estén organizadas, estructuradas y codificadas de tal manera que los ordenadores sean capaces de efectuar inferencias y razonar a partir de sus contenidos.”

“Definición 2. La visión del procesamiento robusto: La Web semántica es un conjunto de iniciativas destinadas a convertir la World Wide Web en una gran base de datos capaz de soportar un procesamiento sistemático y consistente de la información”

En l’informe anomenat Del Web 2.0 al Web 3.0: nous models de negoci i oportunitats empresarials en la Xarxa del futur (2009), elaborat per la Unitat d’Anàlisi i Prospectiva de l’Obervatori de Mercats Exteriors es menciona que el desenvolupament de la Xarxa del futur estarà condicionat per diferents tendències clau: tendències de globalització (com la connectivitat i accés universal i els costs i beneficis de la diversitat cultural); tendències individuals liderades pels adolescents actuals i el poder que té l’individu; tendències tecnològiques: neix una nova era de la informàtica ubiqua que implica la creació d’entorns intel·ligents; tendències de seguretat: equilibri entre la competència i la col·laboració, i l’estabilitat i la innovació; Tendències governamentals: acceptar la naturalesa global i multifacética d’Internet i actualitzar jurisdiccions desfasades i mètodes d’implementació. Resulta interessant observar l’evolució futura d’Internet des d’un punt semàntic, ja que la futura web semàntica ens permetrà trobar, compartir i combinar informació i coneixement més fàcilment.

En el Web 2.0, l’aspecte clau és la comunitat d’usuaris que substitueix el mercat d’usuaris. Aquest canvi és important, ja que les noves xarxes socials a Internet ofereixen la possibilitat d’interactuar amb altres persones, encara que no es coneguin personalment, el sistema és obert i es va construint amb el que cada usuari de la xarxa aporta. El futur Web 3.0 permetrà als usuaris accedir al coneixement, evolucionar-lo, comparar-lo i utilitzar-lo a una escala sense precedents i de tal manera que milloraran les experiències a la Xarxa. Com a plataforma tecnològica, el Web 3.0 concentrarà totes les tecnologies semàntiques i estàndards oberts que es pugin aplicar sobre la Xarxa actual. Per exemple, tecnologies que permetin representar el coneixement i tinguin capacitat per raonar incloses detecció de pautes, lingüística, ontologia i inferència basada en models, analogia i raonament amb conflictes, inseguretats, causalitat i valors. Les formes de representació del coneixement passaran dels tags actuals als diccionaris, taxonomies i tesaurus, a esquemes i models conceptuals, a ontologies i lògiques basades en la teoria, a axiologies i a usos totalment nous. L’informe conclou explicant que per tal d’aconseguir això es desenvoluparan diferents tipus d’aplicacions: web-tops (plataformes que engloben molts sistemes operatius connectats en la Xarxa), mash-ups (dues fonts d’informació o més combinades per esdevenir una nova font de dades), mobilitat del contingut (content-aware mobility), composició i personalització dinàmica de serveis per mitjà d’aparells, ubicacions, etc. i arquitectures semàntiques orientades cap al servei (són un instrument en què una agrupació distributiva i heterogènia de hardware i software pot intercanviar informació per satisfer un objectiu empresarial). En aquest nou context, apareixeran noves formes de valor: valor en modelar coneixement, valor d’afegir intel·ligència, valor de l’aprenentatge i valor del sistema semàntic.

Referències del text:

http://documentalinteractiu.com/pdf/Referències.pdf

Citació recomanada:

Gifreu, Arnau (2012), El documental interactiu com a nou gènere audiovisual. Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.